Herois

Alcoi

Quan tot açò acabe, haurem d'alçar monuments de persones amb uniforme d'hospital. S'haurien de fer desfilades en el seu honor i amb els seus noms batejar ponts, places i carrers. Infermeres, metges, doctores, treballadores socials estan lluitant per les nostres vides. Fins i tot, algunes d'estes persones han mort.

Els nostres herois no estaven molt lluny. La seua armadura: una bata, uns guants i una mascareta. Els teníem ben prop, en algunes ocasions oblidats, moltes vegades treballadores amb contractes precaris que ara assumeixen la situació de major risc.

Aquesta crisi ens dóna una profunda lliçó d'humilitat i posa en valor, com mai, la necessitat d'inversió en la sanitat pública, els serveis socials i els seus professionals. Caldria esperar que a partir d'ara, ningú per ideologia o interessos privats pose en risc el sistema públic de salut.

A les huit de la nit aplaudim des dels balcons a aquests professionals amb orgull, aplaudim els professionals sanitaris i no als que fan sonar les sirenes trencat el so d'este espontani homenatge.

Els aplaudiments els haurem de fer també extensibles a nosaltres mateix perquè el que el coronavirus ens està dient és que el dret a la salut o el dret a cuidar als majors són drets innegociables que depenen de les nostres decisions. No podem renunciar al que és nostre.