Alguns juristes creuen que les sancions per saltar-se el confinament poden quedar en paper mullat

Barcelona

Des que es va decretar l’estat d’alarma els Mossos d’Esquadra i les policies locals de Catalunya han denunciat de mitjana quasi 100 persones cada hora per saltar-se el confinament. En total, s’ha sancionat 71.444 persones, segons dades del Departament d’Interior. Les multes oscil·len entre els 600 i els 30.000 euros, tot i que alguns juristes qüestionen el recorregut d’aquestes sancions i adverteixen que la majoria poden quedar en paper mullat.

Fa un mes, el Ministeri d’Interior va ordenar que els agents vetllessin per l’ordre del confinament decretat per l’Executiu a través de la llei de seguretat ciutadana, també coneguda com “llei mordassa, ja que el Reial Decret no conté un règim sancionador desenvolupat, sinó que remet a la llei d’Estat d’Alarma de 1981, que alhora fa referència a la llei vigent. La mesura facilita la tasca dels policies però “no té base legal”, segons l’advocat Josep Maria Aguirre, doctor i professor de dret Administratiu a la Universitat de Girona.

Coincideix l’advocat Eduardo Cáliz: “La llei mordassa no preveu cap supòsit pel qual sigui sancionable saltar-se el confinament; preveu supòsits en el que hi hagi desobediència a l’autoritat davant d’un mandat concret”. Tot i així, Mossos i policies locals denuncien de mitjana 2.333 persones cada dia a través d’un prototip d’acta, al que ha tingut accés SER CATALUNYA, que vincula el trencament de l’aïllament amb preceptes de desobediència de la llei de seguretat ciutadana. “Els fulls de denúncia interpreten el supòsit de trencar el confinament com un delicte de desobediència, però la desobediència no és això”, critica Aguirre.

Segons els lletrats, només haurien de prosperar aquelles denúncies de persones que s’han negat a identificar-se davant una alerta de la policia o aquells que no han volgut tornar a casa a complir el confinament. “Hi ha lleis que preveuen sancions per trencar un confinament”, manté Aguirre que assenyala la llei 33/2011 de salut pública. Considera que el ministeri ha decidit “aplicar un marc jurídic que els sigui còmode”, en referència a la llei de seguretat ciutadana “perquè és una llei que l’aplica la policia, que està desplegada al territori”. Per denunciar a través de la llei mordassa, segons els lletrats, s’ha de retorçar molt la llei: “Tenim unes infraccions que no encaixen i una interpretació absolutament expansiva del que disposa la llei; el que ens porta a uns procediments administratius sancionadors que no s’agafen per enlloc”, conclou Aguirre. Per a Cáliz, aquesta interpretació de la llei implica un perill afegit. “Ens condueix a un estat on la policia pot agafar massa força, sobretot en el món administratiu, on preval la versió policial”, manté.

Entre els 71.444 denuncies que han interposat els agents a Catalunya hi ha casos com el de la Laia Saperas, que va sortir a passejar el gos i va allunyar-se 400 metres de casa seva. Dos agents de la policia local van advertir-la amb una denuncia que van assegurar-li “anava dels 100 als 600 euros”. Els juristes ho consideren abusiu i arbitrari. “Hi ha tota una interpretació que es publica mitjançant circulars o documents de preguntes i respostes a pàgines del Govern que no tenen habilitació legal”, raona Aguirre.

El debat, però, no és unànime. L’advocat Albert Requena, professor de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, considera que el trencament de confinament encaixa amb la llei mordassa el l’article 36.6, que prohibeix “la celebració d’espectacles públics o activitats recreatives (...) trencant una prohibició ordenada per l’autoritat”.

Alguns experts en l’àmbit administratiu consideren que aquestes qüestions es podran recórrer amb facilitat. Els denunciats rebran un butlletí a casa, que els permetrà fer al·legacions. Podran presentar el padró, el llibre de família o algun document que justifiqui que la persona es trobava a prop de casa o realitzant una de les tasques permeses. En base al que l’administració consideri, el perjudicat rebrà un sanció que podrà recórrer per via administrativa. “Sempre té un últim recurs”, recorda Aguirre, “que és acudir als tribunals, al jutjat contenciós administratiu per poder-se defensar”. El jutge haurà de valorar què preveu la norma, quina interpretació ha fet l’administració i si això és conforme a dret.