Un moment estrany

Alcoi

Es tracta d’un moment tan estrany, inimaginable i poc concebible que és precís fer algunes reflexions al respecte.

Sense saber ni com, hem arribat a una situació de reclusió i de incomunicació física que ni als nostres pitjor somnis.

I dic física, perquè d’eixa incomunicació ha nascut una necessitat imperiosa de saber dels altres, una necessitat de dir que estimem i que enyorem el contacte estret d’una abraçada.

Hem descobert també de la importància de moure el nostre cos, la necessitat de moviment i de l’exercitació del organisme, i si ho fem amb companyia encara mes satisfactori

I com no, hem trobat herois i heroïnes que ja existien al nostre món veloç i als que mai hem sigut capaços de reconèixer, personal sanitari, mestres, persones als caixers dels mercats i infinitat de gent que amb la maitexa por que tenim la resta, s’enfila cada dia la seua careta d’heroi i es disposa a salvar vides o ajudar a viure als demés.

Que tornem a la normalitat i que en la normalitat tingam memòria i no s’oblidem de la solidaritat, del respecte, de l’admiració i de la convivència.