Aprovada la llei que regula els ERTO

Andorra la Vella

Els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) seran vigents a partir de l’1 de maig gràcies al fet que el Govern ha obtingut del suport del tripartit que el sustenta, més terceravia, i l’abstenció del Partit Socialdemòcrata, malgrat que cap de les seves reserves d’esmena han estat estimades, en el segon paquet de mesures per fer front a la crisi de la COVID19.

D’aquesta manera, les empreses podran acollir-se a aquesta figura que permet revisar el contracte laboral a partir de reduir el salari i la jornada dels treballadors a canvi de garantir-ne el lloc de treball. El cap de Govern, Xavier Espot, ha emfatitzat que la pèrdua d’ingressos per aquells assalariats afectats es compensarà amb les mesures que acompanyen al projecte de llei, com ara la reducció del 20% del lloguer, o la carència de les quotes en els préstecs hipotecaris de l’habitatge o dels vehicles. En el cas dels autònoms que hagin hagut de tancar pel decret de Govern o que estiguin en règim de guàrdia, percebran una prestació equivalent al salari mínim interprofessional (1.083 euros), i a les empreses se les ajudarà amb els crèdits tous, l'ajornament d’alguns impostos o l’assumpció per part de l’executiu del 15,5% de la part patronal a la cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

En aquest sentit, la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, ha indicat que amb aquestes mesures s’evita una crisi sistèmica i si en un primer moment es van posar com a objectiu, mantenir el 100% dels salaris, ara se centren a protegir el 100% dels llocs de treball.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López, ha lamentat la manca de voluntat per part del Govern a l'hora de treballat conjuntament les mesures i per això ha defensat les 37 reserves d’esmenes presentades, de les quals no s’ha aprovat cap ni una. Aquesta situació l’ha fet sortit "decebut" del debat parlamentari i reforça, entén, la manca de voluntat de col·laborar. López que ha justificat la seva abstenció afirmant que volen ajudar a superar la crisi econòmica, ha reconegut que algunes mesures són positives però considera que "la corresponsabilitat que reclama l’executiu no s'ha complert" i que no tots els sectors de la societat afrontaran les càrregues de manera equitativa. A més, ha acusat al Govern de reaccionar tard en aprovar aquest segon paquet perquè als empresaris els serà molt difícil pagar els salaris d'abril, tenint en compte que no hauran ingressat "ni un euro des de fa un mes i mig", i també de ser més permeable a les peticions de la banca i del sector immobiliari que a les famílies, autònoms i fins i tot empresaris.

Els presidents dels Grups Parlamentaris Liberal i de Ciutadans Compromesos, Ferran Costa i Carles Naudi respectivament, han estat els més contundents acusant els socialdemòcrates de ser ells qui no han volgut arribar a acords, ja que no van acceptar les mesures de transacció entre les dues visions. Fins i tot, Naudi els ha titllat de ser l’esquerra radical i Costa d'haver donat l'esquena a Andorra.

Finalment, el president del Grup Parlamentari de terceravia, Josep Pintat, després d’abstenir-se a totes les reserves d’esmena socialdemòcrata sense donar la seva opinió, ha assegurat que no "deixarem caure l’estat andorrà" i per això ha votat a favor d’unes mesures que són a curt termini "però que ja tindrem temps de parlar de les de futur. Pintat ha estat rotund quan ha dit que "la llei no és suficient" i ha reclamat que s'aprovi una reducció dels salaris dels càrrecs electes i personal de confiança de les administracions públiques i parapúbliques, així com del funcionariat.

El ple que s’ha iniciat a dos quarts de deu del matí amb la presència de només 15 consellers generals i quatre ministres, i ha finalitzat als volts de les vuit del vespre, s’ha iniciat amb un minut de silenci cap a les 35 víctimes mortals de la COVID19.