Un Sant Jordi insòlit

Avui és Sant Jordi, però només ens ho recorda el calendari, que marca “23 d’abril”. Aquells carrers que, any rere any, es convertien en un riu de gent amb llibres i roses a banda i banda han quedat reduïts a avingudes grises i persianes baixades. Avui els nostres pobles i ciutats són pràcticament buits i la poca gent que hi passeja amaga els seus somriures sota una mascareta.

Els cartells de les obres evidencien que el temps s’ha aturat a casa nostra. Aquest Sant Jordi ja no tenim parelles d’enamorats, ni estudiants a cada cantonada intentant vendre la rosa per pagar el viatge de fi de curs. Tampoc hi veiem els escriptors convertits en estrelles del rock, ni les estrelles del rock convertides en genis literaris. Avui tot ha canviat.

Només els pocs quioscos oberts, els treballadors de les farmàcies o els autobusos que corren buits ens fan ser conscients que, malgrat tot, la vida continua. Aquest cop, la màgia, l’amor i la cultura que impregnen qualsevol 23 d’abril es confinen als balcons o es reserven per més endavant. I és que, en aquest Sant Jordi, el Sant Jordi més trist, els llibres es regalen per eBook i les roses s’envien per Whatsapp.

La part positiva és que ja falta menys perquè la contenció d’aquesta Diada es transformi en explosió d’alegria. Perquè si de la sang d’un drac en va néixer una rosa, de tot plegat ha de créixer un jardí.