Una hora de plom

Alcoi

Hi ha un poema d’Emily Dickinson que comença dient: “Després d’un gran dolor ve una sensació d’entumiment”. I escriu al mateix poema: “És una hora de plom aquesta/ per recordar, si la sobrevius, / com la gent congelada recorda la neu!”

El que estem vivint és un gran dolor. No hi ha que donar-li voltes. I sí, ens deixarà desconcertats; descol·locats, quan passe. Si passa del tot. Per què ningú tenim dubte que el que esta pandèmia va a suposar es, per damunt de tot, una gran amargura per les perdudes humanes que ens deixa.

Però, a més, un canvi profund en la nostra visió del món i de les coses. I una incertesa total sobre el que vindrà: a nivell personal, de poble i de planeta. Per que si una cosa en ha deixat clar el coronavirus és: l’absurd de les fronteres, que no coneix de banderes, ni de classes socials.

Ara que fa mes i mig que estem clavats a aquest mal somni i veiem que aquesta hora de Plom vol passar i es dibuixa un poc de llum, el que ens tocarà es repensar-se tot, a nivell de hàbits socials i a nivell econòmic. Que ens tocarà Renàixer. Per que la factura que deixa l’animal, el bitxo, serà de unes dimensions abismals.

A nivell local, a les administracions -Ajuntament, Diputació, Generalitat... govern- i a la societat ens tocarà canviar per complet les nostres prioritats per recuperar un pols econòmic que ha resultat ferit de tal gravetat que tots estem a l’espera de veure com eixirem d’esta. No hi ha temps per dubtar; hi ha que començar a planifica un futur que estimule la activitat econòmica d’urgència. És lo hora dels tècnics, dels que saben. I de que esposen a treballar de debò. I de deixar-se de batalles polítiques, que no faríem més que incrementar les ferides. Això si, sempre vetllant per la coherència.

A nivell social, no sé si les abraçades seran més contades; si la festa més controlada; si respectarem les cues al supermercat i les distàncies en general... El que sí que sé es que, al menys mentre recordem el viscut, como “la gent congelada recorda la neu”, nosaltres també donarem més valor a la família, a la gent que tenim al costat, als nostres avis, al cafè de matí, a eixir a passejar pel carrer o la muntanya. Donarem més valor a la llibertat; eixa que un bitxo invisible ens va trencar. Ànim a tots.