El llenguatge mai és innocent

Alcoi

Seré breu.

M’agradaria compartir amb vostés una reflexió que té a veure amb l’ús del llenguatge, el verbal i també el gestual, a propòsit de la situació sanitària que malauradament estem vivint.

Estic segura que tots nosaltres seguim amb interés les rodes de premsa que convoquen les autoritats per a informar de l’evolució de la COVID-19, encara que els he de confessar que no m’agrada gens ni mica escoltar, un dia sí i un altre també, un allau de terminologia bèl·lica de boca dels nostres responsables polítics o dels tècnics sanitaris en el tractament informatiu de l’actualitat.

¿Realment és necessari l'ús de termes de l'àmbit militar com ara guerra, batalla o lluita;combat,atac o defensa; enemic i herois;primera línia de foc, trinxera o moral de victòria, entre molts d’altres? Perquè en la meua opinió l’ús, i l’abús, d’aquesta terminologia no contribueix a tranquil·litzar una ciutadania que porta confinada a les seues cases des del passat 14 de març, majoritàriament amb una gran responsabilitat cívica. Una ciutadania que es troba expectant, inquieta, i també perplexa, pensant en la manera de reinventar la seua vida en tots els sentits de la paraula, en com serà tornar a una nova normalitat.

Però és que, a més, a eixa profusió de termes bel·licistes, s’afig l’escenografia,el llenguatge no verbal. Si no, com s’expliquen vostés la presència d’uniformes militars en les rodes de premsa diàries? Què es pretén amb eixe atrezzo? Perquè no estem davant d’un exèrcit que pensa, planteja estratègies, s’organitza, sinó que ens trobem immersos en una pandèmia, en una crisi sanitària a escala mundial que exigeix al meu entendre una resposta sanitària i social.

El llenguatge mai és innocent i, com deia Wittgenstein, ens explica com ens posicionem davant la realitat. Jo tinc clar que el meu posicionament no serà mai en termes bel·licistes i militaritzants.

Com vaig escoltar fa poc, ja veurem quina pau ix d’aquesta guerra.