Normalitat

Alcoi

Supose que com molta altra gent, he repetit durant este confinament més d’una vegada eixa frasse: “quines ganes que tot torne a la normalitat!”

Però pensant-ho millor, em ve al cap la pregunta: Quina és eixa normalitat? Perquè normal fins ara és que els lloguers estiguen tan cars, que en algunes ciutats ja suposen més de la meitat dels sou mitjà d’una persona i això ha fet que gent que es queda sense faena un mes, només un mes, ja no puga afrontar el pagament de la seua vivenda.

Normal fins ara, ha sigut internar els nostres majors en residències privatitzades, on falta personal i condicions, encara que cada ancià paga 1.800 euros al mes (sí, ho han sentit bé: 1.800 euros al mes).

Normal és que molta gent que treballava a l’hosteleria en este país, ara s’ha quedat sense subsidis de cap mena perquè treballaven en negre.

Normal és que quan acabe el confinament, la gent jove no puga, encara que vullga, eixir de la casa dels seus pares, normal és pagar millor els polítics que els metges i professors, i normal és que en els pressupostos sempre es queden a la cua les investigacions que haurien de buscar una solució a aquesta pandèmia.

Si eixa és la normalitat a la que tornarem, potser no cal tindre tanta pressa.