Les lliçons del coronavirus

Valencia

Les lliçons del coronavirus

Moltes coses caldria que canviaren davant la pandèmia. Una de les nostres debilitats socials és grans i menuts. Les residències s’han convertit en focus de contagis massius. Cal una revisió del concepte. I ara, amb la “desescalada”, una mesura que ha llançat les mans de mestres i educadors al cap, és la d’anunciar que els xiquets de 0 a 6 anys podran tornar al cole, a la guarde, en la fase 2, a finals de maig. Què passa? Que moltes mares i molts pares no tenen altra. Però clar, què fas en nanos que no caminen, es llancen a terra, tot s’ho claven a la boca i necessiten un contacte quasi que permanent amb les persones que els cuiden? Com es garanteix la seguretat de nanos i mestres y educadors? L’anunci sona molt a allò de calmar consciències (segur que no la de molts pares i mares que no tenen altre remei) i garantir eixa mà d’obra clau per eixir del forat… Però, a costa de què?