Noves sensacions

Alcoi

Tot canvi provoca altres sensacions, el trencar una rutina, encara que haja sigut curta, ens condueix a un estat diferent. A vore el mateix paisatge d'una manera distinta. Després d'un llarg temps sense poder xafar el carrer, vore el sol, sentir el vent, sembla que s'ha tornat a una incipient normalitat. Dóna gust contemplar a famílies, parelles,persones majors, passejar amb l'única intenció de caminar per la seua ciutat, de reprendre el pas per itineraris tan reconeguts però que semblen modificats, remodelats. Dóna gust observar l'Alameda amb gent, aspirar eixe sentiment col·lectiu de relativa alegria pel simple fet de recuperar el carrer, que havia estat segrestat per un enemic invisible. I a més si la música que sonava a tot volum era 'El meu cor és d'Alcoi', la cançó de Camilo Sesto. Un moment inesperat i emotiu per escoltar una lletra que parla de coratge, d'ànim i del vincle personal amb esta foia mil·lenària.

Perquè el temps d'enclaustrament ha comportat assumir sacrificis, però també ens ha obert a d'altres sensibilitats. L'escriptor i poeta José Luis Ferris ha inclós en la 'dieta' diària la lectura d'un poema a través de les xarxes per encetar la jornada amb la força literària.

Amb eixe esperit líric amb el qual impregna Ferris el confinament quan es veu la llum del sol, sorgeix una de les paraules amb més força de la literatura ,de la història de la humanitat i que ara podem constatar en el caminar quotidià: la llibertat. Un poema de Paul Élard escrit en l'any 1942 recobra vigència quan diu “en la salut retrobada, en el risc desaparegut, en l'esperança sense record ,escric el teu nom”.

En este camí de tornada , ple de pedres i entrebancs, seran la llibertat, els valors de les coses menudes, les grans motivadores a no perdre la il·lusió i a continuar endavant per a recuperar el temps perdut.