L'eixida

Alcoi

Quan puges una muntanya tant o més difícil que l’ascens és el descens. De fet, en molts casos és molt més perillós la baixada que la pujada. Quan baixem estem esgotats física i mentalment per l’esforç de l’ascensió, ens confiem i perdem concentració.

Durant setmanes hem estat confinats a casa, amb un gran i exemplar esforç col·lectiu, la societat ha aconseguit rebaixar la corba de contagis. Però durant tot este temps als hospitals l’esforç ha sigut al límit, tot el sistema sanitari està en estos moments extenuat, els ciutadans estan farts de tant de confinament i l’economia està destrossada. A Alcoi el número de desocupats és ja de més de 6.000 persones.

Tornem als carrers però el virus no ha fugit, està més controlat però tot este procés és de moment un experiment. Hi ha més dubtes que certeses. Aprendrem sobre la marxa, hi haurà encerts i errades, mentre no hi haja una vacuna o un tractament efectiu. Hi haurà que copiar el que fan altres, fer tests, actuar ràpid, rastrejar els contactes, mantindre les distàncies i aprendre de les errades.

Combatre este virus és molt difícil però l’esforç de la pujada ha sigut dur, el descens no va ser un camí fàcil, el cansament i les preses poden tirar per terra tot el que s’ha aconseguit, la responsabilitat individual també és un factor clau per a no tindre més víctimes en la baixada.