Càrrec de consciència

Alcoi

Rebia l'altra nit una vídeo cridada via Zoom. Era un amic amb qui no havia contactat des de feia molt de temps. És cert que no m'agraden, gens ni mica, les noves tecnologies per a mantenir les amistats, però degut a la tessitura actual m'he vist, en alguns casos, empentat fer-ho.

Després de les salutacions de rigor i preguntar-nos mútuament pels familiars més propers, el meu amic començava una espècie d'acte de constricció reflexionant al voltant dels dos mesos que havien passat des de l'inici del confinament.

-Res, no he fet res -es lamentava-, I mira que m'havia escrit fins i tot una llista. Però la casa està com estava, els racons plens de ronya baix els trastos que s'amuntegaven, la biblioteca per ordenar per autors, com ja fa anys que vull tenir, la cicle estàtica agafant pols i els meus glutis, sartorius i femorals despenjant-se com la magrana del misteri d'Elx.

Vaig intentar obrir-li pas.

-Hauràs vist sèries pendents, la filmografia completa de Jim Jarmusch o què sé jo. Ara ho tenim tot a mà.

-Sols algun encontre de futbol de la lliga afgana. En diferit. I capítols de la sèrie eixa que contínuament estan repetint.

-I innovar a la cuina? Ser el Bocusse de la Covid 19 -insistia jo.

-Menys que zero. Ens hem assortit del que teníem al congelador.

-No has escrit res? Una novel·la, un assaig, un poemari, un sainet fester...

-Res de res. No he tocat cap tecla llevat de les del mòbil.

-O ballar el mambo horitzontal? -vaig provar amb l'últim cartutx que em quedava.

Va esclatar amb un plor punyent...

-A alguna cosa hauràs dedicat el teu temps? Dic jo -intentava tirar-li un cable.

-He fet el xempla al balcó de casa. Tots els dies. Pensava que estava fent un bé social -exposava un argumentari que ara li sonava ridícul.

-I ja està? -insistia jo.

-He estat a mil grups de whatsapp, amb debats inútils i fotos de ximpleries. He compartit noticies falses, vídeos manipulats. He corejat les bajanades de polítics miserables, que han aprofitat la tessitura per escampar el fem i posar el ventilador en marxa. He vist porno combinat amb missatges eixits de congregacions marianes amb influència kitsch...

El llistat no es detenia. Vaig tindre que ser jo el que poses ordre.

-Prou! Ja hi ha prou. Estàs penedit?

-Molt -a penes un filet de veu em responia.

-Doncs resa mitja dotzena d'avemaries, una de parenostres, i col·locat un cilici al volant d'eixa flàccida cuixa que se t'ha quedat.

-Serà suficient per trobar el perdó diví? -em preguntava esperançat.

-No -li vaig respondre tan honest com contundent -però està en la línia de les bajanades que has estat fent estos dos mesos.

-I què puc fer? -com si jo tingues la bola de vidre.

Vaig aclarir la gola abans de parlar.

-Ix al carrer, amb mascareta i guants, fes la volta als ponts, airejat. I, per a la pròxima pandèmia, no faces el gilipolles, que ja en aguantem a massa.