Ho celebrem a la pròxima

Alcoi

Ens ha quedat una bona setmana per a suspendre festes oficialment. Sembla que les comarques valencianes s'han posat d'acord per anunciar, amb poques hores de diferència, que la tradició, cultura i celebració tornaran si tot va bé ja en el 2021. Per molt que ens dolga és una qüestió de trellat.

Primer van ser les fogueres, després la Magdalena, les Falles i nosaltres que tanquem el festival de cancel·lacions amb uns Moros i Cristians sine die, perquè estic d'acord en el fet que sense seguretat i solució a la vista, no cal debatre dates.

La notícia, tal com estan les coses, no crec que haja sigut molt traumàtica per al ciutadà i fester, perquè en cada conversa al respecte, tothom donava per fet un ajornament.

Una altra cosa diferent, i més dramàtica, és el perjudici per al teixit humà i econòmic que fa possible la festa... El nombre de víctimes no cabria en esta columna: músics, metal·listes, dissenyadors, hostaleria i tants i tants...

Molts comprendreu el sentiment que tinc si parle de l'enyorança dels dies de pólvora, confeti i sobretot de germanor... Eixe ADN que ens fa únics i singulars haurà d'esperar quan torne la llum, que tornarà.

I eixa és la millor part del drama que estem vivint, i és que com tot en la vida, este malson tindrà el seu final i aleshores despertarem de nou a la festa, amb més força i més ganes que mai. Que així siga en 2021, fins aleshores responsabilitat, seny i bons aliments! I permeteu-me el joc de paraules: Alcoians, endavant la vida!