Les sortides de Forcadell, a un pas del Suprem

Barcelona

Les sortides dels presos per treballar gràcies a l’article 100.2 poden acabar al Tribunal Suprem en les pròximes setmanes. Aquesta setmana el jutge de vigilància penitenciària de Lleida va obrir la porta a que enlloc de l'Audiència Provincial, fos el Suprem qui tingués l'ultima paraula després del recurs previsible de la Fiscalia, emparant-se en la doctrina Urdangarín. Aquest migdia, la Fiscalia ha presentat l'esperat recurs, oposant-se a les sortides de l'expresidenta per considerar que generen a la societat "una indesitjable sensació de total impunitat". El jutge ha demanat que s'envii còpia al tribunal sentenciador, és a dir, que el cas torni altra vegada al Suprem. En cas que, finalment, l'Audiència decideixi deixar-ho tot en mans de l'alt tribunal, segons fonts consultades, la resta de fiscals del territori recorreran les sortides de tots els líders independentistes davant l'alt tribunal, per revocar-les.

El mecanisme no és compartit per tots els magistrats. Avui, la jutgessa de vigilància penitenciària 5 que ha avalat les sortides de Joaquim Forn ha replicat al magistrat de Lleida. La jutgessa Maria Jesús Arnau assegura que la Fiscalia no ha de recórrer al Suprem sinó a l'Audiència Provincial per respectar el "criteri pacífic establert fins avui". De moment, el fiscal a qui s'havia donat opció de presentar al·legacions al Suprem, ha decidit ser conservador i oposar-se a les sortides a l'Audiència, deixant al màxim tribunal de cada demarcació, que decideixi si enviar el cas a Madrid gràcies al precedent del cas Urdangarín.

El cas del cunyat del Rei, és l'únic precedent que existeix per traslladar els recursos contra el 100.2 al tribunal sentenciador i no al de l'Audiència Provincial on es troba la presó del pres en qüestió. En aquest cas, el jutge de vigilància penitenciària de Brieva, on compleix condemna Urdangarín, va transferir el recurs de la fiscalia a l'Audiència de Palma, que el va condemnar, i no a Àvila, on li correspondria territorialment.

En l'escrit presentat avui a l'Audiència de Tarragona, el fiscal assegura que a banda de reeducar, "en els casos de delictes greus", la presó també ha "d'identificar-se per la societat" com "una sanció efectiva". El ministeri recrimina que la "immediata concessió d'un règim de semillibertat" pels presos "generi en gran part de la societat una indesitjable sensació de total impunitat". El jutge descrivia que Forcadell com una interna "peculiar" amb unes capacitats intel·lectuals superiors a la mitja. El fiscal ho titlla de classista: "partint d'aquestes premisses, cap delinqüent de status social alt o plenament socialitzat hauria de complir pena de presó, quedant aquesta reservada pels més desfavorits".

Com en la majoria de casos, el ministeri públic recrimina al magistrat que Forcadell no ha complert ni una quarta part de la condemna i que ni el voluntariat que fa a la fundació Gentís ni les tasques domèstiques de cuidar a la mare "tenen cap relació amb la tipologia delictiva" per la que ha estat condemnada, en aquest cas, un delicte de sedició per la gestació del referèndum de l'1 d'Octubre i el seu paper en els plens del Parlament del 6 i 7 de setembre de 2017. El fiscal creu que el tractament que hauria de seguir Forcadell "hauria de tenir per objectiu ensenyar respecte a la llei" i que "només es pot aconseguir allò que es desitja utilitzant els mecanismes legals". Segons els informes de la presó, Forcadell "reconeix la desobediència a les diferents resolucions del Tribunal Constitucional, però justifica el delicte de sedició per la necessitat de permetre que els diputats del Parlament poguessin expressar la seva opinió tant a favor com en contra de la independència".

L'actual escenari pot fer trontollar les previsions del Govern per relaxar l'estada a la presó dels presos del procés. L'aplicació de l'article 100.2 per part de les juntes de tractament dels centres penitenciaris permetia dotar els condemnats d'un regim de semi llibertat esquivant el Suprem. Quatre mesos després de la sentència del Procés, els líders independentistes començaven a fer sortides per anar a treballar o fer voluntària. En cinc dels casos, ja amb aval del jutge. L'entrada en escena del Suprem pot fer volar pels aires aquestes sortides. Si bé l'Alt Tribunal va evitar fixar en la sentència un temps mínim d'estada a la presó, durant l'Estat d'Alarma aplicat pel coronavirus, el Tribunal va oposar-se frontalment a l’excarceració temporal dels presos. En un missatge polèmic, el Suprem avisava als funcionaris de presons que podien cometre un delicte de prevaricació si deixaven que els líders del Procés anessin a passar la quarantena a casa seva.