Els vigilants municipals reivindiquen el seu paper durant el confinament
Uns 500 guàrdies donen cobertura a 140 municipis i asseguren que a Òdena han estat treballant a la zona 0 com qualsevol altra policia local. Reclamen la mateixa consideració legal i sortir de l'ambigüitat en la qual treballen

Un guàrdia municipal dirigint el trànsit / AVAGMCAT

Òdena
Els vigilants municipals, que donen cobertura a 140 municipis petits, denuncien sentir-se menystinguts i reclamen tenir les condicions i els drets de les policies locals. Asseguren que la llei els deixa en un terreny molt ambigu sobre què poden fer i reivindiquen el paper que han tingut durant la pandèmia, especialment a la Conca d'Òdena, on la Guàrdia Municipal d'Òdena "ha assumit al 100% totes les tasques pròpies d'una policia local i ha treballat al seu costat sense cap mena de diferència", recorda en un comunicat l'Associació de Guàrdies, Agents i Vigilants Municipals de Catalunya (AGAVMCAT), que es va crear fa 3 anys per donar un impuls a les seves reivindicacions. Amb la pandèmia i la seva gestió del confinament han vist una nova oportunitat per demanar un reconeixement.
La Llei de la Policia, de fa 30 anys, permet als 500 vigilants municipals que hi ha a Catalunya denunciar incompliments de les ordenances, infraccions de trànsit, vigilar edificis i ajudar els veïns. Però tenen vetat tot allò que entra en el terreny penal, els delictes. El problema és que sovint donen servei en municipis a 25 quilòmetres de la comissaria de Mossos més propera. I això els obliga a actuar primer, sempre però amb un cert temor: "Hem d'intervenir intentant no sobrepassar les funcions però tampoc quedar-nos curts, ja és complicada la feina policial, si a sobre la legislació que la regula és ambigua doncs encara te la complica més", explica gràficament Josep Lluís Bermúdez, portaveu de l'Associació de Vigilants Municipals de Catalunya.
Reclamen a Interior convertir-se formalment en la Policia Local dels pobles petits, fent un curs pont, si cal, o convalidant els anys d'experiència per poder ser municipals fins a la jubilació. Hi ha guàrdies que porten 20 o 30 anys treballant i demanen poder continuar encara que sigui com a auxiliars de policia. No reclamen explícitament poder dur pistola però tampoc ho rebutgen si està ben regulat. A més, recorden que alguns vigilants ja porten Taser perquè és competència de l'alcalde i "perquè no hi ha cap llei que reguli què han de dur els guàrdies al cinturó", recorda Bermúdez.
Recentment se'ls ha reconegut que són agents de l'autoritat, una figura indispensable davant de processos judicials. Bermúdez diu que sovint senten poc reconeixement entre els ciutadans. "Ens posen en dubte o ens criden segurates, amb tot el respecte per la feina dels vigilants privats". Però al mateix temps, diu, se'ls exigeix presència i ajut com a qualsevol altra policia ja que van uniformats, són agents de seguretat i han de gestionar el dia a dia amb els seus contratemps.
Durant l'estat d'alarma estan denunciant el trencament del confinament com a policia administrativa però en algunes oficines d'atenció al ciutadà de la Generalitat, de determinades regions, no els han acceptat la tramitació de les actes posant en dubte les seves competències. Amb tot, recorden que estan sotmesos al mateix règim disciplinari que la resta de cossos de seguretat: "Per tot allò dolent som iguals però no ens beneficiem del que ens podria donar cobertura legal", explica Bermúdez.
Els vigilants reivindiquen també la seva figura coincidint a més amb unes declaracions recents del Conseller d'Interior, Miquel Buch, que els van molestar molt. El màxim responsable de la seguretat va agrair la seva feina però va afegir que eren gent sense formació. Això els va indignar perquè recorden que la majoria han passat un curs a la mateixa Escola de Policia de Mollet del Vallès de 100 hores, tot i que no és obligatori. I que també fan cursos específics de trànsit o de policia administrativa. "Suposem que anava mal assessorat però no ens va agradar la coletilla final", conclou Bermúdez.




