L'últim dilluns

Alcoi

És dilluns. El dilluns també és dia. També compta. Tot compta. Cada minut de la nostra vida compta. I probablement hi ha que viure’l amb la intensitat que mereix. Como si fora l’últim instant del nostre pas per aquest tinglat cridat existència o el principi de tot, com si fora festa o una oportunitat.

Així em d’afrontar el present i el futur. Aportant, construint, sumant.

T’ho dic ara que comencem a despertar del malson, tot i que ell encara està ací. I t’ho dic ara que tenim un camí ple, molt ple, de dificultats, de calamitats econòmiques, de factures pendents. Com serà depurar responsabilitats del que ha passat al geriàtric d’Oliver; como serà saber que passarà amb la gent sumida als Ertos o que viuen a l’ombra de l’atur; com serà recuperar la normalitat amb els nostres fills, la seua dinàmica formativa, els seus estudi i el nou curs escolar; com serà garantir que la gent més necessitada, una vegada ha passat la pandèmia, tindrà l’atenció necessària. I com serà, no oblidar ni als herois (que tan vam aplaudir al principi) ni a les víctimes, que van deixar baix la freda realitat d’un nombre.

No podem oblidar ni als sanitaris, tan castigats per la falta de mitjans, ni als nostres veïns, companys, familiars que ens van deixar en meitat de coronavirus. Alcoi ha de deixar clar que el que ha passat ha deixat una ferida a la seua història i ha de plasmar-ho amb un homenatge digne als que ho han donat tot i als que ja no hi estan.

I sí, insisteix, hi ha que continuar caminant, construint, aportant, sumant. Convivint amb eixa ‘nova realitat’ que sols dir-ho ja em sona inquietant. Per que no sabem què hi ha darrere d’ella. Haurà de ser, en qualsevol cas, una nova realitat que no ha de ser una camisa de força a la llibertat, ni un pretext per destruir drets adquirits pels ciutadans. Al contrari, hem d’aprendre a ser més civilitzats, més poble, potser més solidaris, més respectuosos amb nosaltres i amb el nostre entorn. Aprendre a viure amb coherència i amb comunitat. I sí, amb intensitat. Com si cada minut fora l’últim. Com si cada dilluns fora una nova oportunitat per l’Esperança. Avant amics.