Cap a la nova normalitat

Alcoi

Seré breu.

Francament em sembla admirable la nostra capacitat d’adaptació a les circumstàncies per molt adverses que aquestes siguen, i així mateix la manera com traiem forces per alçar-se una vegada i una altra. “No ens en queda una altra!”, una frase que de manera reiterada i animosa he escoltat dir aquesta setmana de boca de propietaris del comerç local i de l’hostaleria.

Tanmateix, malgrat els ànims, em preocupa molt com eixirem de tot açò des del punt de vista de l’ocupació de les persones, com alçarà el cap el nostre teixit empresarial, què passarà amb l’economia del país, amb el nostre estat del benestar i amb la nostra petita economia domèstica que continua ofegada i patint diàriament. Confiem que l’eixida d’aquest túnel siga de la millor manera possible per a totes i tots, perquè de ben segur la solidaritat ara serà més necessària que mai.

Igualment em semblen sorprenents les nostres aptituds per a l’aprenentatge. Al llarg d’aquest període de clausura obligada no sols ens hem fet experts en plataformes digitals que ens han permés mantindre el contacte amb les persones més estimades, sinó que també hem sabut gestionar el nostre treball de manera virtual amb el teletreball, sempre que açò ha sigut possible, és clar! I també hem aprés paraules que hem incorporat al nostre vocabulari habitual d’una manera natural com pandèmia, confinament o desescalada i, fins i tot, una nova col·locació lingüística: nova normalitat.

Però estic segura que allò que no serem capaços d’aprendre és a deixar d’abraçar-nos, de mostrar la nostra estima, d’encaixar les nostres mans, perquè com em deia una persona molt estimada per mi, no podem ni confinar, ni ajornar ni suspendre els nostres sentiments.

Que la nova normalitat ens permeta tornar a sentir més prompte que tard l’abraçada dels amics, el bes dels pares, els afectes impetuosos de les criatures o la passió dels enamorats, i que ho faça sense por, amb la naturalitat que és inherent a la nostra condició humana.

Molt bon retorn!