Condemnats per discriminació: "Una maricona no debería ser vigilante"
Un jutjat de Barcelona ha sentenciat 6 vigilants de seguretat a un any i mig de presó i a pagar a un company més de 45.000 euros d'indemnització per un delicte contra la integritat moral i lesions psiquiques amb agreujant d'odi

Els vigilants condemnats treballaven a Sants / ACN

Barcelona
"Una maricona no debería ser vigilante. Nosotros pegamos con la porra y tú con el bolso". És la mena d'insults que un grup de vigilants de seguretat de l'Estació de Sants, a Barcelona, van proferir durant anys a un company de feina. Un jutjat de Barcelona els ha condemnat a un any i mig de presó i més de 45.000 euros d'indemnització per un delicte contra la integritat moral i lesions psíquiques amb agreujant d'odi: discriminació per ser homosexual. El jutge condemna també els seus superiors per participar-hi, i generar lesions psíquiques en la víctima.
Transtorns d'ansietat i d'alimentació, depressió i insomni és el que va patir durant anys. Era vigilant de seguretat i al gener del 2002 el van enviar a treballar a l'Estació de Sants on va coincidir amb un grup de set vigilants més, que es feien dir "els cap rapats" , "sense cor" o "sense sang", i que li van fer la vida impossible per la seva orientació sexual. Li deien "rata" i "maricón de merda" a diari; li cridaven al vestíbul que a la gent com ell "que viu a Sitges l'haurien de penjar pel coll", criticaven la seva manera de caminar, de vestir i la seva feina.
Després de mesos, la víctima ho va explicar als seus superiors, condemnats també pel jutge, que no van fer res. Va estar tres mesos de baixa, amb tractament, i quan es va reincorporar, va el seguir el mobing, "insults, mofes, riures obscens", segons la sentència. Els vigilants li posaven llacets roses a la taquilla, li tiraven les coses per terra i els seus superiors el destinaven a andanes sota la pluja o li canviaven els horaris sense avisar.
Els acusats van negar els insults, assetjament i amenaces. La majoria asseguren desconèixer l'orientació sexual de la víctima i no tenir-hi relació de cap mena. Els seus superiors condemnats també neguen tenir coneixement dels fets, malgrat que hi ha documentació relativa a una reunió on la víctima va denunciar el que li feien. En aquesta trobada, un dels condemnats va dir-li que li arrencaria el cap, cosa que després va negar al tribunal. Els caps del servei mantenen, en contra dels fets provats, que no sabien que els assetjadors que tenien contractats tenien ideologia nazi ni que havien proferit amenaces a la víctima.
Després d'un segon període de baixa i un any i mig de mobing, va acudir al sindicat UGT, que va denunciar els fets davant d'Inspecció de Treball el juliol de 2003. L'organisme va concloure que estaven davant d'un cas de d'atemptat a la dignitat del treballador per la seva orientació sexual i obligava a l'empresa a pagar-li 12.000 euros de sanció per vulneració de drets, sentència confirmada pel departament un any després. Ara el jutge els condemna a 18 mesos de presó i 45.400 euros en total d'indemnització a la víctima per danys morals.

Andrea Villoria
Responsable de Tribunales y Sucesos de la SER en Cataluña




