Els marxants se senten asfixiats per les restriccions de la desescalada

Girona

Els marxants que tenen parades als mercats de Catalunya denuncien que se senten discriminats i asfixiats pels ajuntaments durant aquesta crisi sanitària perquè han aplicat criteris diferents a cada municipi i mesures molt més restrictives de les que tenen la resta de comerços. Pinten una temporada molt complicada i molts ja no podran contractar personal.

El sector depèn del que marquen els ajuntaments i consideren que cada municipi ha interpretat com ha volgut el BOE. Alguns han optat per no deixar-los obrir com per exemple Lloret de Mar, d'altres han seleccionat la meitat de les parades i en altres municipis els han col·locat rere tanques, com a Roses. Restriccions, asseguren, que no es controlen als grans centres comercials. "Allà els clients remenen la roba i ho toquen tot i no passa res, no els controla ningú i si ens queixem ens diuen que és un recinte privat i que hi han d'anar els mossos", explica amb impotència Josep Maria Vergés, president de l''Associació de Marxants de les comarques de Girona al programa Soroll de Ràdio Girona. I recorda que a les parades hi ha un taulell de més d'un metre i mig que ja separa el client del venedor. "A més, cada marxant té gel hidroalcohòlic que s'autogestiona i treballem sota el cel, per tant, amb menys possibilitats de contagi", afegeix el representant d'aquest col·lectiu, que des de fa molts anys se sent discriminat pels ajuntaments.

Viuen amb total incertesa com respondrà el turisme, del que obtenen el 80% dels ingressos a l'estiu, com el cas d'Antolo Avezuela, que des de fa 11 anys porta una parada de minerals i joies a la costa. "Ens sentim agredits perquè totes les normatives que ens apliquen a nosaltres no les tenen els grans centres comercials i nosaltres que som autònoms i anem molt justos tenim moltes restriccions, sembla que ens vulguin enfonsar", lamenta. Recorden que amb l'entrada de la fase 3, els cinemes poden admetre un 50% de l'aforament però tot el sector pot obrir les portes igual que els restaurants, mentre que els marxants es veuen obligats, per exemple, a treballar un diumenge cada 15 dies perquè només els permeten col·locar el 50% de parades.

Les dures restriccions a les quals s'han vist sotmesos durant el coronavirus i la desescalada els ha posat en una situació econòmica molt difícil. Vergés fa un símil mariner i assegura que "està entrant aigua pel costat i nosaltres anem remant per no enfonsar-nos", diu. I afegeix que alguns negocis "ja no podran tornar a obrir. L'altre dia a Roses un marxant em va dir que havia fet només 30 euros de caixa, quan el gènere ja en costa 15 o 20".

Per Avezuela que fa temporada des de Setmana Santa i fins a Tot Sants arriba un estiu molt complicat on assegura que "van a cegues" perquè hi ha molta incertesa sobre com respondrà el turisme. Ell ja té clar que no podrà contractar ningú "perquè no puc aventurar-me a tenir personal si no sé ni com anirà, no sé si he d'agafar més o menys estoc". El que té clar és que haurà de demanar algun crèdit al banc i anar subsistint perquè fins ara no ha treballat ni un dia encara.

Els marxants, 7.000 famílies a tot Catalunya, que donen feina a 20.000 assalariats, reclamen la bonificació de les taxes fins l'any que ve. "I que els ajuntament destinin els diners a incentivar el comerç i a fer formació", acaba dient el president dels marxants.