Demanen que es tracti l'educació especial com a servei essencial

Barcelona

Les famílies de menors amb discapacitat denuncien que han estat els grans oblidats durant el confinament i que els mesos que els seus fills han estat sense escola i sense teràpies han afectat greument la seva salut. Perquè son infants que no només s’han vist privats de la part acadèmica sinó que han deixat de caminar, que han perdut massa muscular i ara no s'aguanten asseguts o que han vist minvar capacitats que els havia costat setmanes de feina aconseguir. L'Esther és la mare d'en Quim, un nen de sis anys molt depenent pel qual no fer fisioteràpia a diari ha suposat una gran pèrdua. “El primer dia que la meva mare el va veure després del confinament va marxar plorant. En Quim no podia posar els peus al reposapeus de la cadira quan estava assegut i era incapaç d’estendre el braç per agafar un objecte o per acariciar”.

La Marine és la mare d'en Pascal, un nen d'onze anys que té una alta discapacitat a nivell motor i que necessita l'acompanyament constant d'una adult per moure's o comunicar-se. Després de setmanes de confinament, en que els pares han fet de cuidadors, fisioterapeutes o logopedes, la Marine va decidir marxa a França ,a casa dels avis per tenir un mínim suport i atenció professional a casa, cosa que a Catalunya era impossible. “per mi marxar va suposar poder descansar una mica perquè a casa treballava amb la mà dreta i amb l’esquerra atenia en Pascal. I no podia fer-ho bé” A més, a França les restriccions eren menors i un fisioterapeuta podia atendre’ls a domicili. “Perquè els pares tenim molt bona voluntat, però no tenim els coneixements, la formació ni tanta energía. La gent ens diu molt sou uns herois, sou molt valents, i si, ho som. Però som persones, som humans i tenim un límit”

Les famílies denuncien que a l’hora de dissenyar els plans de reobertura de les escoles al juny no s'han previst les necessitats dels 30.000 infants i joves d’entre 0 i 16 anys amb alguna discapacitat que segons dades del departament d’Educació estan matriculats a escoles ordinàries. I menys encara les dels gairebé 7500 que estan a centres d'educació especial.

Demanen un pla específic de cara a setembre

En un escrit que han començat a fer arribar als grups parlamentaris, les famílies demanen una taula de treball que impliqui Educació, Salut i Benestar i que analitzi les necessitats dels infants amb discapacitat, tant els que van a centres d'educació especial com els que estan a escoles ordinàries. I reclamen que els plans d'obertura de les escoles de cara al nou curs tingui en compte els espais i els recursos específics que necessitaran per garantir l’atenció. La Montse Filgueira porta a la seva filla a un centre d’educació especial i demana concrecions sobre com es farà el transport escolar, com es garantirà el menjador “que per als nostres fills va molt més enllà de fer un àpat, és un espai de cures i de socialització. No es pot tornar a repetir l’oblit que hem patit”.

El document elaborat pels Ministeris d'educació i sanitat sobre la reobertura de les escoles al setembre proposa que als centres d'educació especial es segueixi el mateix protocol que a les llars d'infants, treballant amb grups petits i sempre amb el mateix adult de referència. Però no explica per exemple com es farà per mantenir el treball que un mateix fisioterapeuta o logopeda fa amb infants que estan a diferents aules o com es poden mantenir les fórmules d’escolarització mixta que fan molts infants.