Només un 3% de les denúncies per delictes informàtics de Barcelona arriben al jutjat

Barcelona

La quarantena ha disparat un 30% les denúncies per delictes informàtics, segons dades de la Fiscalia de delictes informàtics de Barcelona. Els assumptes han passat de 2.700 al mes a més de 3.500, i no paren d'arribar-ne. Però segons la fiscalia, només un 3% d'aquestes investigacions arribarà al jutjat; la resta es quedaran en un calaix a comissaria. La gran majoria, el 90% de les denúncies corresponen a estafes, tot i que el confinament també ha multiplicat els contactes de pedòfils amb menors a través de les xarxes.

Compres online que no arriben, mascaretes, gels o productes sanitaris falsos, virus i ramsons amb l'objectiu de robar-nos diners o estafes d'inversió a través de criptomonedes. L'últim semestre de 2018, la fiscalia de delictes informàtics va rebre 16.000 investigacions, només per part de Mossos d'Esquadra. Dades a les que cal afegir les denuncies per delictes cibernètics per part de Policia Nacional i Guàrdia Civil. De les més de 30.000 investigacions anuals, només una part ínfima arriba als jutjats segons càlculs del fiscal Roberto Valverde. El problema: trobar als autors d'aquests delictes.

La majoria d'estafadors estan a l'estranger, en països com Rússia, Bulgària o Romania, i treballen amb criptomonedes, quasi impossibles de rastrejar. En alguns casos, s'aconsegueix detenir a les mules o testaferros a nom dels quals estan algunes comptes bancàries però les organitzacions segueixen operant. És el cas d'una investigació de l'Audiència Nacional de fa tres anys contra un frau al CEO. L'organització criminal va contactar amb els responsables d'un important organisme i van falsejar el correu per canviar la domiciliació de les factures d'uns proveïdors, robant quantitats milionàries. La investigació va aconseguir enxampar alguns dels estafadors. Ara, tres anys després, la fiscalia provincial de Barcelona ha descobert que la xarxa segueix viva.

El confinament també ha fet augmentar els delictes sexuals a les xarxes, sobretot el contacte de pedòfils, amb nens d'a partir de 8 i 9 anys a través de Facebook i Instagram. També són cada cop més freqüents les denuncies per la difusió de vídeos sexuals per part d'exparelles, com a forma de revenja. Segons càlculs de la fiscalia de delictes informàtics de Barcelona, cada mes arriben diversos casos. Denuncies contra la persona que va enviar les imatges per primer cop que plantegen un dilema: ¿Què fer amb totes aquelles persones que van rebre les imatges i també van reenviar-les? Si bé la fiscalia es pot querellar per un delicte d'injúries, integritat moral o com a cooperadors, el fiscal Valverde reconeix que hi ha "un problema d'encaix".

Un altra assignatura pendent sense tipificació és l'apologia de la pedofília. Fins ara, no hi ha cap mesura contra les pàgines webs que fan apologia de la pedofília, que inclouen manuals de seducció de menors o comentaris pedòfils. El ministeri públic les investiga perquè, sovint, els seus usuaris són autors de delictes d'abusos o pornografia infantil.