1163 milions d'euros extra per garantir que l'educació sigui gratuïta

Barcelona

Aconseguir que l’educació obligatòria sigui realment gratuïta suposaria incrementar el pressupost d’educació en 1163 milions euros any. Es a dir un increment del 24 per cent respecte al pressupost de 2019. D’aquesta quantitat, 581 milions d’euros haurien d’anar a la xarxa pública i 582 milions a la xarxa concertada.

La Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar, creada en el marc del pacte contra la segregació escolar, ha calculat que escolaritzar un alumne sense que les famílies hagin de pagar res ni per activitats complementàries ni per menjador, costaria de mitjana 5000 euros per curs a infantil i primària i 6100 euros de mitjana per alumne i curs a l’ESO.

L’actual inversió pública no cobreix el total de la despesa real a cap de les dues xarxes encara que descomptem el cost del menjador i les activitats complementàries que ofereixen els centres públics o la sisena hora a la concertada. Només per cobrir el 100 % del sou dels professors, l’atenció a la diversitat i les despeses de llum, aigua o telèfon, els centres públics haurien de rebre 140 euros més a l’any per cada alumne. En el cas de la concertada, aquest deute es multiplica per 11. Necessitaria 1640 euros més d’inversió pública per alumne i curs per cobrir les mateixes hores de docència i les despeses corrents, partint sempre d’una situació en què els alumnes vulnerables estiguin repartits de manera equitativa entre les dues xarxes. El principal forat per l’escola concertada està al capítol de personal. A les escoles publiques el departament paga el sou de tots els professors. A l’escola concertada en canvi, es necessitaria una partida de 97 milions d’euros més a l’any per garantir una dotació de docents equivalent. La diferencia es nota especialment a la secundaria. Per pagar els sous dels professors, els centres concertats reben 1000 euros menys per alumne i curs que els centres públics, un dèficit que ara es compensa amb una major càrrega lectiva per al professorat de la concertada, que pel mateix sou fa una hora lectiva més a la setmana a primària i 5 hores més a la secundària.

Les famílies són les que cobreixen, amb les seves aportacions, el que no contempla ara mateix el pressupost públic. Sumant la despesa bàsica mes les activitats complementàries, material, excursions i menjador, els pares que porten als seus fills a l’escola publica paguen de mitjana 1312 euros l’any i els de la xarxa concertada gairebé 3000 euros l’any. Aquesta diferència obeeix a que les famílies a l’escola concertada paguen més pel menjador, en concepte de material i també en concepte de colònies, sortides i altres serveis.

El Síndic subratlla que el gruix d’aquestes aportacions de les famílies serveixen tant a la pública com a la concertada per cobrir allò que el pressupost de la Generalitat no preveu, però alerta que en alguns centres concertats els pares també paguen més per rebre un millor servei o simplement per diferenciar-se escolarment “en un context de quasi-mercat educatiu”.

Millora del finançament vinculada a escolarització equilibrada

La comissió que ha analitzat el cost de la plaça, en el marc del pacte contra la segregació escolar, constata que l’actual despesa pública és més elevada en el sector públic que no pas al concertat i ho justifica perquè és la la xarxa pública la que atén un major percentatge d’alumnat vulnerable. 6 de cada 10 centres públics tenen una composició social amb complexitat mitjana o alta. Una situació que només es viu a 1 de cada 4 escoles concertades. En aquest punt però el Síndic alerta que aquest 25 per cent de centres concertats amb molts alumnes vulnerables tenen un percentatge de despesa que no paga la Generalitat però que tampoc cobreixen amb les seves aportacions les famílies.

Per això a l’hora de millorar el finançament, l’informe descarta fer-ho incrementant els recursos de manera lineal a tots els centres. Al contrari es proposa una millora a la carta seguint tres principis generals: dotar de més recursos als centres públics i concertats que tinguin un major nombre d’alumnes vulnerables, amb la formula dels contractes programes que ja recull la llei d’educació; millorar el finançament de manera focalitzada en els alumnes vulnerables, independentment del tipus d’escola a on vagin; i en tercer lloc, millorant el finançament de tots els centres ubicats en territoris amb una alt nivell de segregació escolar, per suprimir les barreres econòmiques que fan que les famílies es concentrin més en uns centres que no pas en altres.