El jutge instructor proposa jutjar la família Pujol per organització criminal

Madrid

El titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, proposa jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per formar una organització criminal que, "aprofitant la seva posició privilegiada d'ascendència" en la vida política, social i econòmica catalana "durant dècades", va acumular "un patrimoni desmesurat directament relacionat" amb percepcions econòmiques "derivades d'activitats corruptes".

En la interlocutòria de passi a procediment abreujat, que posa fi a la instrucció de la peça principal d'aquest cas, el titular de Jutjat Central d'Instrucció 5 considera que els fets investigats serien constitutius d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental.

En la resolució, el jutge procedeix contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, la seva dona Marta Ferrusola i contra els seus set fills, a més de contra altres 18 persones que van participar o col·laborar en les activitats il·legals, entre ells l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, o els empresaris Luis Delso Heras, Carles Sumarroca Coixet i Carles Sumarroca Claverol. Acorda també el sobreseïment provisional parcial de la causa en relació amb Ramón Gironés Riera, Anna Vidal Maragall i Amelia Barrigón Lafita.

Segons el jutge José de la Mata, l'origen de la major part dels fons multimilionaris acumulats en els seus comptes està en els pagaments il·lícits realitzats per terceres persones, majoritàriament vinculades amb diferents empreses, que realitzaven pagaments milionaris a la família, dissimulats sota diferents estructures societàries "més o menys sofisticades" i utilitzant "diferents paradisos fiscals" i fórmules contractuals. Tots aquests contractes simulats trobaven la seva contraprestació en l'exercici de "concretes influències" per part de la família Pujol Ferrusola a "adjudicacions, canvis de qualificació urbanística, adjudicació de concessions, etc., al llarg i ample de l'espai geogràfic" català.

Altres vegades, apunta el magistrat, els pagaments a la família es verificaven "simplement per congraciar-se amb la mateixa" o per mantenir la bona relació que ja tinguessin amb ells i així "fer-se creditors a futures adjudicacions i favors polítics" i contractuals.

Tots aquests pagaments es feien, en alguns casos, "simulant suposades operacions contractuals d'assessorament" en els camps més variats, dotades de la més perfecta aparença de regularitat formal, "l'existència real no ha quedat acreditada", assenyala. De fet, afegeix, en múltiples ocasions ha quedat acreditat exactament el contrari, és a dir, la inexistència d'el supòsit negoci subjacent. En altres casos, els contractes d'intermediació o assessorament es engranaban en operacions econòmiques reals, a les que s'agregava el cost associat a l'pagament irregular que es realitzava a la família Pujol Ferrusola.

No s'ha acreditat l'existència de “la deixa” de l'avi

La procedència d'aquest patrimoni, assenyala el jutge, no procedeix de “la deixa” de l'avi Florenci Pujol Brugat, com va al·legar la família. "Al llarg de la investigació assenyala el jutge- no s'ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d'aquesta versió, ni tampoc s'ha subministrat cap explicació raonable i contrastable per cap de les persones investigades d'aquesta família sobre aquest particular".

Així, paradoxalment, explica de la Mata, els investigats neguen tenir coneixement de el lloc on va estar el llegat; l'entitat o entitats bancàries on va estar dipositat o va ser administrat; el moment i forma en què va arribar a Andorra; i el compte o productes financers en que va estar invertit (més enllà de meres generalitats)

Una organització criminal liderada per Jordi Pujol Soley i per la "mare superiora" Marta Ferrusola

De la Mata explica que el lideratge de l'organització estava encarnat en Jordi Pujol Soley i Marta Ferrusola Llados qui, de fet, s'autodenominava la "mare superiora de la congregació". A sota d'aquests i seguint les seves instruccions es trobava Jordi Pujol Ferrusola, àlies "el capellà de la parròquia".

L'acte indica que Jordi Pujol Ferrusola va assumir la direcció de tota l'estratègia i la recepció i distribució de les quantitats il·lícites entre els seus pares i els seus germans. El jutge considera que aquest ha admès que totes les operacions que es van dur a terme en els comptes d'Andorra, tots els moviments que es van realitzar en les mateixes i bona part dels "negocis" en què va invertir durant anys, van estar directament relacionats amb el patrimoni econòmic que gestionava per a si i la seva família. També tenia capacitat per donar instruccions als gestors bancaris sobre els comptes particulars de cada un dels membres de la família, apunta el jutge.

La resta dels germans (Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia), sense perjudici de la seva participació individual en determinats "negocis" o operacions, seguien les instruccions de Jordi Pujol Ferrusola obrint les seves pròpies posicions bancàries a Andorra, gestionant els capitals que eren "distribuïts" per aquell i prenent decisions al llarg dels anys per mantenir ocult el seu patrimoni il·lícit.

No obstant això, el paper més preeminent de Jordi Pujol Ferrusola i el seu caràcter de responsable principal de la recepció i distribució de diners entre els membres de la família, en alguna ocasió van ser Josep Pujol Ferrusola, Oleguer Pujol Ferrusola o Pere Pujol Ferrusola els que van realitzar les transferències als seus germans.

Altres persones, finalment, van col·laborar estretament amb l'organització, amb caràcter transversal, permanent i sistèmic, aportant les seves estructures mercantils i actuant com a intermediaris per assegurar l'opacitat dels pagaments i servir de parapet als autèntics beneficiaris de les operacions.