Mor l'escriptor Juan Marsé

Barcelona

L'escriptor, guionista de cinema i periodista espanyol Juan Marsé (Barcelona, 1933),  ha mort a la capital catalana, segons ha informat l'agència literària Balcells.

Marsé és un dels autors catalans fonamentals del segle XX  i un dels que millor van retratar la Barcelona de postguerra, amb novel·les com "Últimas tardes con Teresa", "Si te dicen que caí" o "El amante bilingüe".

Juan Marsé sempre va defensar la seva identitat de castalà que escrivia en castellà i al discurs del premi Cervantes, l'any 2008, va remarcar que "los pensamientos y las ideas deberían merecer más atención y consideración que la lengua en que se expresan".

Dins de l'extensa obra de Marsé també destaquen "El embrujo de Shangai", "La oscura historia dee la prima Montse" o "La muchacha de las bragas de oro", que va obtenir el Premi Planeta l'any 1978.

Va néixer a Barcelona 8 de gener de 1933 i de jove ja es va vincular a l'anomenada Generació dels 50, que a la seva ciutat estava liderada pels poetes Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i el també editor Carlos Barral (Seix Barral).  El seu veritable nom va ser Juan Faneca. La seva mare va morir en el part, i el va adoptar un família de pagesos de barri barceloní de Gràcia i d'aquesta família va agafar el cognom que l'ha convertit en un dels autors més reconeguts. Als 13 anys va abandonar els estudis per treballar en una joieria i molt jove fa les seves primeres incursions en el món literari, en concret amb contes i relats. El 1958 guanya el Premi Sésamo de contes amb "Nada para morir". La dedicació exclusiva a la literatura trigaria encara. El 1960 se'n va anar a París per treballar com a professor d'espanyol, traductor de pel·lícules, guionista i com a ajudant de laboratori al Departament de Bioquímica de l'Institut Pasteur. Seria el 1965, gràcies a "Últimas tardes con Teresa", quan Marsé va abandonar l'ofici de joier per començar a col·laborar amb editorials, traduccions i guions de cinema.

El gran protagonista del seu món narratiu va ser la Barcelona de postguerra, que també havia estat escenari de la seva infància, a més de la seva vida al barri de Guinardó; i el seu personatge del Pijoaparte és un reflex de tot això.

Reaccions

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la mort de Juan Marsé i ha destacat 'la qualitat excepcional' de les seves obres. En un tuit, el president català ha anunciat: 'S'ha mort Juan Marsé, un dels autors més populars de l'Escola de Barcelona'. 'Escriptor multipremiat, ens deixa com a llegat desenes d'obres d'una qualitat excepcional. Descansi en pau', ha escrit Torra.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també s'ha mostrat consternada per la mort de l'escriptor i ha publicat aquest missatge a Twitter:  "Ha muerto Juan Marsé, y en Barcelona nos sentimos como si nos hubieran arrancado un pedazo de nuestra alma. Nuestro compromiso es seguir luchando para que la Barcelona de los barrios que tan bien retrató y amó, no muera nunca. Mi más sentido pésame a sus personas queridas".

El PSC també ha lamentat  la mort de Marsé, 'escriptor català en llengua castellana', subratlla el partit, de qui ressalta que 'va reflectir una Catalunya i una Barcelona reals'.  En un missatge a les xarxes socials, el PSC diu que Marsé 'va portar la gent humil a les pàgines de les seves obres en barris marginals, actitud que sempre li agrairem'

L'escriptor Arturo Pérez Reverte ha dit que amb la mort de Marsé desapareix 'l'últim dels nostres clàssics, lluitador honest i solitari, menyspreat durant dècades pel nacionalisme local'.

En el seu compte de Twitter, Pérez Reverte ha lamentat que s'hagi apagat 'la vida d'un guerrer', s'ha acomiadat del seu 'mestre i amic' i, a manera d'homenatge, ha penjat el pròleg que va escriure per a l'edició commemorativa de 'Últimas tardes con Teresa' que va publicar l'editorial Seix Barral el 2003.

'S'ha apagat la vida d'un guerrer. Ha mort Juan Marsé, l'últim dels nostres clàssics, lluitador honest i solitari, menyspreat durant dècades pel nacionalisme local. Adéu a un mestre i un amic. Com a homenatge, el meu pròleg a 'Últimas tardes amb Teresa'', ha escrit el també periodista i membre de la Reial Acadèmia Espanyola