El 70% d'imatges no serveixen per identificar lladres per mala qualitat

Sabadell

Un 70% de les imatges captades per càmeres de seguretat són dolentes i no serveixen per identificar lladres o agressors. Per això, els Mossos han escrit un document amb recomanacions de com instal·lar-les i quina resolució han de tenir perquè siguin més efectives. Però hi ha condicionants com la nit o la disfressa que hi afegeixen dificultats. L'ús de mascaretes posa entrebancs a la identificació però els Mossos asseguren que es fixen en altres elements significatius del rostre que els poden ajudar, com per exemple les celles. "Algunes persones les tenen molt característiques. Només has de pensar per exemple amb les d'un expresident d'Espanya", diu somrient el caporal David Miró.

La Divisió de la Policia Científica té un grup que es dedica exclusivament al reconeixement facial. L'any passat van fer 760 pericials destinades als jutjats on comparen les persones sospitoses que surten en unes imatges captades per una càmera de vídeo vigilància i les seves fotos de la ressenya policial. En alguns casos la qualitat i la resolució és pèssima i no poden fer-ne res.

Miró explica que han escrit aquestes recomanacions per consciència moral: "Crèiem que era necessari divulgar informació als instal·ladors i empreses de seguretat privada per millorar el resultat final del que capten les càmeres perquè no s'acostuma a pensar en la importància que després es vegin bé les imatges".  Han fet un document on exposen la millor manera de col·locar-les, l'angle de visió, quina il·luminació han de tenir o la nitidesa dels objectius. Fins i tot han creat una plantilla per facilitar la feina i que l'instal·lador o el particular puguin fer proves.

Les recomanacions s'han fet arribar a les empreses de seguretat privada i es penjaran al web de la Generalitat. Durant anys les càmeres s'han col·locat amb efecte dissuasori però sense pensar en la finalitat d'identificar l'autor.

Les imatges captades per les càmeres de seguretat poden servir com a prova de càrrec per condemnar algú. Un dels casos que més recorda el caporal del grup de reconeixement facial és el de la caixera del Banc Santander de Cambrils de 25 anys,  Eva Calduch, assassinada durant un assalt armat el 25 d'octubre del 2010 per un atracador, Manuel Amancio Álvarez, sentenciat  a 20 anys i mig anys de presó. Malgrat que ell i el seu còmplice disfressaven el seu aspecte amb una gorra, bigotis, barba postissa i perruques, el tribunal de l'Audiència de Tarragona va considerar que hi havia imatges indubtables que identificaven Álvarez, àlies Bravo, com l'autor de l'atracament mortal. "Les càmeres de seguretat en aquest cas van ser claus", diu Miró.

La qualitat no depèn del tipus de negoci sinó del que hi inverteix cadascú. Hi ha bancs amb càmeres que ofereixen una resolució molt dolenta que a l'hora de la veritat no serveixen per identificar ningú. Però després hi ha basars o fruiteries que tenen càmeres que ofereixen imatges d'alta resolució. Miró explica que també treballen amb vídeos captats per particulars a la via pública que de vegades es fan virals a les xarxes socials. "Recordo un cas recent d'un home que es va creuar amb un individu sospitós al vestíbul del bloc de pisos on vivia i va acabar sent un lladre. Les imatges van servir per identificar-lo", conclou el caporal Miró dels Mossos d'Esquadra.