La distància no és l'oblit

Alcoi

Un famós bolero començava la seua primera estrofa dient que la distància és l'oblit.

Eixa lletra l'haguera canviada ara, en plena era del coronavirus, quan la distància és una mesura de seguretat i no deixa de ser una obligació.

I el mantindre's contínuament a poc més de dos metres de familiars i amics es fa difícil sobretot en una zona com la mediterrània, acostumada a viure amb la proximititat, el contacte, i gaudir d'una llibertat que ara sembla limitada per raons òbvies.

Este mes d'agost s'han trobat a faltar les festes de les poblacions de les nostres comarques, celebracions que sobretot eren un motiu d'unió, d'esbargiment, activitats en què no existien les distàncies. Els esdeveniments amb presència multitudinària són de l'any passat, s'aparquen per a un altre moment i ja hi haurà temps per assaborir-los amb tranquil·litat i sense cap risc.

L'era de la Covid19 ens ha portat a viure situacions xocants. Com han comentat molts que ho han viscut, què difícil resulta acomiadar-se d'algú sense donar-li una abraçada. I si es fa en una acció impulsiva, després sorgeix el dubte, el remordiment i inclús el penediment.

En pocs mesos s'han hagut de variar,de manera obligada, hàbits i rutines com mai amb molt dessassossegament.

El coronavirus ha agafat el món desprevingut, convençut de la seua supremacia, ara s'ha de lluitar contra una pandèmia que a més de la malaltia, ha obligat a variar la manera de viure i ha sacsejat a molts sectors.

Este virus tan destructiu pot ser el clar avís del desequilibri, de la degradació ambiental , de la pèrdua de biodiversitat que obri la porta a futures pandèmies. És el moment de reconéixer que si el planeta està malalt, afecta a tots. Cal canviar algunes coses per a recuperar les abraçades, les celebracions, els instants col·lectius de goig. I eliminar per fi les distàncies de les nostres vides.