El curs més difícil

Alcoi

Setembre té, de per si, al seu ADN, eixe punt d’excitació que porta l’inici d’un nou curs, d’una nova temporada. A la fi, per a mí, és realment l’inici de l’any. Quan canvies de curs, si eres més jove; quan dones el salt a la FP o la Universitat, si eres un poc més gran; quan et trobes cara a cara amb la necessitat de tindre el teu primer treball, o quan tornes a la teua feina amb els dubtes de saber qué novetats portarà el sempre mogut món laboral. (Que estigues on estigues, sempre té una sorpresa guardada al seu barret... barret de copa alta, como el que duen els mags).

Enguany, el setembre serà encara més incert. Tots sospitem –el temps ens dirà- que eixe barret té moltes sorpreses que, per desgràcia, pensem que no seran massa bones. Afrontem el nou curs amb la incertesa com a dama de companyia. Amb la tensió de saber, primer, que el tema de la pandèmia més que resolt, va més be desbocat. Amb la sensació que l’inici de curs, tot i que hem d’apostar tots per donar-li una patina d'aparent normalitat, començarà ple de dubtes de com serà: si la classe presencial realment es podrà mantindre; si la matèria es podrà donar; si els xiquets, els joves, els pares... podrem assumir el que la nova normalitat ens dicte a l’hora d’anar a l’escola, de compartir temps amb els companys d’aula. Amb la por, també, per les conseqüències que portarà una economia descavalcada; amb la por per saber com evolucionarà l’economia global i particular, nacional i local.

Estem al setembre del 2020, que tots recordarem como un any fatídic. I més enllà de que els nostres polítics encerten -que ja és dir-, el primer ha de ser que tots apostem per sumar, per fer fàcil el difícil, per ser solidaris i complir les normes, de ser meticulosos amb els nostres i amb els demés, de mirar més enllà de nosaltres per intentar salvar amb el nostre comportament i actitud els difícils obstacles que ens trobem pel camí.

Estem a un setembre molt difícil. Però, tot i que no estiga en les nostres mans domar el virus, sí que podem plantar-li cara amb la nostra actitud. Fer-li difícil el camí; tancar-li les portes a la propagació. Ens toca demostrar que, de veritat, la classe humana té eixa intel·ligència que li diferencia de la resta d’éssers vius.

Sort i salut.