Sabatilles

Alcoi

Cal que m'esforce per recordar els temps d'escola, per saber què és allò que sentia quan em trobava amb els meus companys de classe, amb els meus amics quan acabava l'estiu. Pot ser la maduresa, els problemes quotidians de la feina ens fan oblidar aquelles sensacions de quanérem menuts.

Ara són molt els problemes econòmics als quals s'enfronta la societat a causa de la pandèmia, el confinament i les limitacions vàries que vivim des que es va inaugurar aquesta denominada nova normalitat.

És possible que aquestes ensopegades facen que no aconseguim posar-se en les sabates d'un altre. Concretament en unes petites, les dels xiquets.
Aquesta cultura tan nostra ens ha ensenyat a abraçar, a besar i a mostrar la nostra estima pel nostre voltant d'una manera molt íntima, de pell a pell.

Ara comença el curs escolar i posem el focus sobre les conseqüències de possibles contagis a les aules. Malgrat la importància d'aquest problema, no podem deixar de banda el fet que, com adults, ens hem relaxat amb les normes recomanades per les autoritats sanitàries provocant que, una vegada més, siga l'educació la més afectada.

Aquesta tornada és imprescindible però no els ho posem fàcil a uns menuts que creixen amb limitacions per descobrir el seu entorn amb les mans, per mostrar estima pels amics que han trobat a faltar des d'ençà que començà el confinament.

Fem-ho possible, però amb garanties. Segurament són ells els que ens acaben donant una lliçó, com sempre.