STOP a la Xylella
Antoni Belda, professor de la Universitat d'Alacant del Departament de Ciències de la Terra i Medi Ambient
La Columna (04/09/2020) Antoni Belda, professor de la Universitat d'Alacant
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
Mentre els humans vivim atemorits pel coronavirus, les nostres plantes i arbres viuen el seu propi patiment amb un bacteri anomenat Xylella. Però, què és realment la Xylella? La Xylella fastidiosaés un bacteri que colonitza el sistema circulatori de les plantes i el tracte digestiu d’alguns insectes. Es va descriure a l’any 1987 i el seu nom científic fa referència al seu hàbitat (del grec xylon, que vol dir fusta) i a les seues exigències nutricionals que dificulten el seu creixement (fastidiosa).
En juny de 2017, es van donar els primers casos a la Península, en plantacions d’ametlers al Castell de Guadalest i actualment afecten a 76 municipis de la província d’Alacant.
El Diari Oficial de la Unió Europea a la Decisió d’Execució 2015/789 fa referència a la situació del bacteri als seus estats membres. A més, estableix les polèmiques mesures d’eradicació a 100 metres al voltant dels vegetals afectats. A més, també en parla de sensibilitzar a l’opinió pública, l’obligació de fer els estudis corresponents i d’aplicar els productes fitosanitaris per a evitar la transmissió de l’organisme. Però una cosa està clara i és que tallant i triturant els arbres afectats i deixant-los al mateix lloc no desapareixerà el bacteri, és hora d’invertir en investigació i divulgació.
Així doncs, la prevenció és la mesura de control més efectiva, ja que no existeix cap mètode eficaç per combatre la plaga. Per tant, el més important és controlar els vectors de transmissió per a evitar la propagació i contindre el bacteri. D’altra banda, una legislació adequada, basada en els avanços científics, cooperació entre els sectors implicats, coordinació entre territoris i una bona gestió, semblen la solució per a aquest greu problema. Les línies de treball van encaminades a l’ús de pèptids antimicrobians, virus bacteriòfags, extractes vegetals com el del tabac, formulacions de coure, manganès o zinc. Per sort, podem dir que hi ha dos projectes d’investigació seriosos a la Unió Europea que de forma multidisciplinar pretenen abordar aquest problema, però a més cal prestar les ajudes adequades per ajudar als nostres llauradors.
Que aquestes línies serveisquen per posar en relleu l’important tasca que fan els nostres agricultors, que ajuden a mantindre la biodiversitat, l’economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.
