Interior envia 30.000 multes per saltar-se el confinament

Barcelona

30.000 multes per saltar-se el confinament. És el número de sancions que el departament d’Interior ha anat enviant a les bústies de milers de catalans, segons dades a les que ha tingut accés SER CATALUNYA. Entre ells, casos polèmics: multes de 300 euros per passejar el gos o per comprar massa pocs aliments al supermercat. Els advocats especialistes parlen d’irregularitats en el procés, creuen que de dur la sanció als tribunals tenen el cas guanyat, però admeten que pot acabar a costant als afectats 10 vegades més que la multa.

Les polèmiques sancions per saltar-se l’estat d’alarma finalment han començat a arribar, en part, gràcies a la contractació d’un centenar d’advocats per part de la conselleria. De moment, s’ha acordat la sanció per un 20% de les més de 150.000 multes que es van posar de març a juny. El procediment genera dubtes formals i de fons perquè la tipificació del delicte ha canviat. “Era totalment irregular que es sancionés per desobediència, en base a la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a llei mordassa. Què està passant ara? Que la majoria d’aquestes sancions misteriosament s’han reconvertit no en sancions per desobediència a l’autoritat, sinó en sancions per incompliment de la normativa de salut pública”, manifesta Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona.

El gruix d’aquestes sancions són multes de 300 euros per incomplir la llei de Salut Pública, tot i que també n’hi ha de 601 euros, les més baixes contemplades per desobediència a l’autoritat. Les sancions poden reduir-se en un 45%, si es paga de seguida i es renuncia a recórrer. I aquest és el dilema pels afectats, sobretot per aquells que les consideren injustes, com la Laia a qui van multar a l’abril mentre passejava el gos.

Multades passejant el gos o comprant al supermercat

“Anava pel carrer passejant la meva mascota. Resulta que la distancia permesa eren 100 metres i a mi em van multar perquè estava una mica més lluny, com a molt a 400 metres de casa”, explica la Laia a SER CATALUNYA. Ara en rebre la multa es troba amb una denuncia genèrica: “Enlloc consta que jo estava passejant un gos, i és clar, així sembla una sanció molt greu, perquè representa que jo estava passejant, en ple estat d’alarma, quan això no estava permès i no era així”.

“La sensació és d’indefensió perquè el més fàcil, per desgràcia, acaba sent pagar la sanció i oblidar-te’n, perquè sinó hi has de dedicar molt esforç i moltes hores, per un recurs que ni tan sols saps si acabaran acceptant-te”, lamenta la Carla, de 24 anys, a qui els mossos van sancionar quan sortia del supermercat. Ella va anar a l’establiment que tenia més a prop de casa per comprar el menjar que li faltava. En sortir la va aturar un binomi dels Mossos. “Em van preguntar on anava, els vaig indicar que sortia del supermercat i em van respondre que duia massa poques coses i que això no es podia fer, que s’havia de fer una compra gran per no haver de sortir tant sovint”

Tant ella com la Sara s’han decidit a recórrer la sanció. Ella va sortir a comprar menjar amb la seva parella just a l’inici de la pandèmia. Feia un parell de dies que s’havia aplicat l’estat d’alarma i encara hi havia dubtes de què es podia i no es podia fer. Van trobar-se el supermercat tancat i en donar-se la volta, els agents van dir-los que no podien anar juntes pel carrer malgrat compartir domicili i els van agafar les dades. “Els vam preguntar si ens estaven multant i ens van dir que no, que només era un avís i que no ho repetíssim. Vam tornar a casa pensant que estava bé que ens avisessin perquè no teníem clar encara quines eren les restriccions”. Cinc mesos després cadascuna ha rebut una sanció de 300 euros.

Recórrer la sanció

Recórrer la sanció té dos tempos: el primer és administratiu i el segon, ja implica anar als tribunals del contenciós. Això vol dir, que ara, totes elles poden acceptar la sanció i pagar-ne una reducció, com es fa habitualment amb les multes de trànsit, o poden demanar l’expedient i formular al·legacions. Això és gratuït i és el que recomanen els experts. No només en els casos flagrants sinó en la majoria on no s’hagi desobeït directament un policia, perquè, segons Aguirre, hi ha un problema formal i de fons: “Qui està tramitant aquestes sancions no és l’autoritat sanitària a qui correspondria la competència ordinària de la llei de salut publica, sinó la direcció general de policia; i a més en base a un decret llei publicat molt després, al mes de juny”.

Aguirre considera que d’arribar al Contenciós administratiu, en el cas que l’administració tombi el recurs, molts dels afectats tenen el cas guanyat, però reconeix que per aquestes quanties difícilment sortirà a compte arribar als tribunals. “Crec que és important que aquells que creguin que s’han vulnerat els seus drets recorrin per via administrativa, que no té cost més enllà de redactar ells mateixos el recurs”, explica l’acadèmic.