Camilo Sesto: del blanc i negre al color

Alcoi

De Camilo Sesto m’agradava el seu cognom: Blanes. També que fórem del mateix barri i vinguera d’una familia d’electricistes.

Admirava el seu valor per anar a Madrid amb una mà davant i l’altra darrere per a convertir-se en una figura de la cançó lleugera.

La veritat és que quan el vaig vore en la pantalla del Cinema Avenida en una seqüència de ”Los chicos de Preu” em vaig sentir devanit. Després, amb el seu debut en televisió amb el tema “Buenas noches” ja va ser l’apoteosi.

Tot açò era en blanc i negre.Els inicis els anys 70 estaven difuminats en blanc i negre i Camilo Sesto ens donava una miqueta de color amb la seua figura estilitzada i un registre de veu imposible d’imitar.

Aquell xicot , fill d’electricista, que s’havia encabotat en ser cantant des de la seua època dels Dayson i Los Botines, ens va acompanyar en el pas del blanc i negre al color. Del blanc i negre íntim de les pistes de ball als concerts multitudinaris. Del blanc i negre de les balades que exigien la proximitat dels cossos a espectacles ambiciosos com “Jesucristo Superestar .

Era el temps de la Transició i Camilo Sesto també va contribuir a la banda sonora d’aquella aventura que ens feia abandonar el blanc i negre históric per una nova època multicolor. Perquè la seua iniciativa amb el musical ”Jesucrsito Superstar” també fou una aventura que substituïa el concepte d’espectacle en blanc i negre per una superproducció musical a tot color amb quatre mesos d’exhibició al Teatre Alcalá Palace i una venda milionària de discos.

Més enllà de les seues excentricitats posteriors a aquests anys, ara valore de Camilo Sesto la seua capacitat per crear un repertori de balades recreades fins eldia de hui tant en versió simfònica com en el més humil karaoke.

Però hi ha una cosa que més em sorprén: la seua habilitat per ser un pioner dins del negoci musical. I dic “negoci” en el sentit literal, perquè ell implanta el gènere de l’espectacle musical modern en un país sense tradició. També és un pioner en “produir” – és a dir invertir- en altres cantants i, en fer de les “gires” un fenomen de masses.

Crec que la seua procedència alcoiana té alguna cosa a vore amb aquests mèrits a l’hora d’arriscar i descobrir or enmig del fang. Potser el seu origen familiar lligat a l’electricitat li va permetre vore la llum on els altres només troben foscor.