11S

Alcoi

Hui és 11S. Una data que fins fa dinou anys, no tenia una gran efemèride que celebrar, més enllà de la mort del President Allende al 73 o la caiguda de Barcelona a mans dels Borbons, de aquellos polvos estos lodos o té collons la cosa, al 1714.

Però tal dia com hui, al 2001, moltes coses començaren a canviar al món i de resultes a les nostres vides. Tal volta, clavats con estem ara a l'embolic que ens ha escudellat el 2020, no recorden clarament on estaven ni el que allò va desencadenar. Possiblement tampoc tenim massa fresc què pensarem al voltant del que estàvem vivint. Fou una catàstrofe única, per l'atreviment que va suposar atacar al sheriff del món i per les conseqüències que eixe atac va comportar.

Hui, quasi vint anys després, i encara que em sembla que no som massa conscients, és evident que des d'aleshores i sota l'excusa de la nostra seguretat front a un enemic invisible, hem anat perdent drets i intimitat a marxes forçades. I és cert que, moltes voltes, ho hem fet de manera inconscient encara que voluntària. Ja no és sols que ens espien a la manera tradicional, que ho fan, sinó que amb l'excusa de millorar el servei, d'aproximar-se als nostres gustos, les plataformes de televisió, els gegants de la venda a Internet, les xarxes socials i els nostres propis telèfons mòbils, sabem més de nosaltres que nosaltres mateixos.

No tinc massa clara la meua opinió al voltant d'aquest assumpte. O millor dit, la tinc però varia d'unes qüestions a altres. Veuran, em dona fàstic que algú estiga escorcollant al meu mail -res a amagar-, als meus comptes bancaris -res de l'altra galàxia-, o a la meu webcam -res que cride l'atenció si porte calçotets-. Em cansa que contínuament em bombardegen amb publicitat de "fabulosos" productes, m'interessen o no. Em resulta curiós quan Google m'envia els meus itineraris diaris, en especial quan tenen a veure amb la trilogia -o he de dir tetralogia?- festera-. Odi que algú aprofite les tecnologies per coartar llibertats, per escorcollar la vida dels demés i, sobre tot, per acabar fent mal al proïsme. Però açò o odiava també quan no feia falta fer ús de la tecnologia.

Així que a tot açò que els comente, li va obrir les portes aquell famós 11S.

Saben què és el que més greu em sap de tot açò? Que quan més avancen algunes persones recercant solucions per fer la vida millor a la humanitat, més bastards sorgeixen aprofitant-se'n d'eixos descobriments per a fer el mal.

Desitge que la propera pandèmia tarde en aplegar, però quan vinga que siga tan selectiva d'acabar sols amb els intolerants, els ambiciosos sense mesura i les males persones en general. Posats a demanar...