Martes, 29 de Septiembre de 2020

Otras localidades

Qui ens ha vist i qui ens veu

Jordi Raül Verdú, escriptor, narrador i mestre

Posa els pels de punta açò d’anar emmascarats pel carrer, de fugir de la gent que et trobes de cara, de no conèixer els amics o coneguts amb els que et creues, de saber que hi ha qui té el síndrome de la cabanya i que pràcticament no ix de casa o limita a la mínima expressió la vida social, com estan fent alguns.

La imatge esperpèntica que veig tots els dies quan isc al carrer, i per molts mesos que passen (i ja fa d’açò mig any) no m’acostume a ella, em sembla, de veritat, de pura ciència ficció.

Em passen tantes coses pel cap: que si una conspiració extraterrestre, una rebel·lió vírica, una guerra contra la natura, un trastorn de l’espècie humana..., o simplement un malson del qual no aconsegueix despertar-me.

No sé quina d’estes idees és més estrafolària que l’altra, però el que sí que és ben cert és que açò, d’una forma o d’altra, sembla que ens estiga deshumanitzant a poc a poc; espere enganyar-me, però crec que la cosa va per a llarg.

Se’ns han llevat les ganes d’eixir de viatge a un país estranger, de quedar amb amics per a dinar o sopar, d’anar-te’n de vacances encara que siga a la vora de casa... Que patètic!

Però, el que pitjor porte, és no poder abraçar, donar la mà o besar a la gent que estime; pareix que estiga pecant si ho faig en públic. En privat, afortunadament, la cosa canvia, i demanant consentiment, per no ‘agoniar’ (té nassos la cosa!), continue deixant-me portar pels meus instints més primitius i humans, perquè sent que ho necessite. No vull morir de ràbia, com els teuladins, quan els engàbien.

De tota manera, com qui mana ara és el Coronavirus, i jo sóc molt cregut, estic disposat a sacrificar l’empobriment de la meua vida social i afectiva en pro de la salut. No em queda altra si vull evitar incrementar les estadístiques diàries i arriscar-me a acampar en la UCI, preferisc fer-ho en la Font Roja, la Sª de Mariola o en ma casa.

Vull pensar que el virus no ha vingut per a quedar-se, i espere que ben prompte li puguem pegar un puntilló i l’enviem allà on brama la tonyina.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Cadena SER

Compartir

Tu contenido empezará después de la publicidad

Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?