Martes, 22 de Septiembre de 2020

Otras localidades

El pes del temps en els retrats robot

Tres dies després d'una agressió, la víctima només recorda el 20% de les característiques físiques del delinqüent

Els Mossos dibuixen els retrats robot amb ordinador des de fa un any

Els Mossos dibuixen els retrats robot amb ordinador des de fa un any / MOSSOS D'ESQUADRA

Els especialistes de Mossos que dibuixen retrats robot alerten que passats tres dies d'un delicte, la víctima recorda menys d'un 20% de les faccions de l'autor, segons recullen estudis en psicologia. "Si no ens activen abans de 3 dies, el retrat serà molt imprecís", remarca el caporal David Miró del grup de reconeixement facial de la Divisió de Policia Científica. I afegeix categòric: "Hi ha una frase que m'agrada molt d'Edmond Locard que és un dels pares de la policia científica que diu: "El temps que passa és la veritat que fuig".

Els agents de la Científica creuen que els seus companys investigadors haurien de tenir-los més amb compte quan intenten identificar un sospitós. "Hauríem de ser un element més dins de la seva caixa d'eines per investigar". I després els agrada saber si el dibuix que havien fet s'aproximava amb el rostre del detingut. "És una manera de saber si ens hi hem acostat. Tenim retrats en què la coincidència és molt bona". Darrerament han fet formació a la nova Unitat Central d'Agressions Sexuals de la DIC. Precisament, el 90% de dibuixos que fan solen ser retrats robot d'agressors sexuals i la resta de lladres violents.

Miró recorda que és clau fer el retrat robot quan la víctima encara té la memòria fresca: "És important saber quina quantitat d'informació capta i quin record en té". Si és un furt sol ser més complicat per la víctima perquè la interacció amb el lladre sol ser mínima, a diferència d'una agressió. Però també són importants els factors ambientals com la llum o si passa en un espai públic o tancat.

Dibuixen a partir de la memòria de les víctimes però també de testimonis. És important que sigui un cas recent, el temps de contacte entre la víctima i agressor i també l'edat de la persona afectada perquè si són menors no tenen prou capacitat descriptiva i si són gent gran es fixen poc en els detalls perifèrics i es queden només amb els elements centrals.

Des del grup de reconeixement facial tenen molt present el crim de Santaló en què un sicari va matar el director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) Félix Martínez Touriño amb un tret al cap per 12.000 euros . En aquell cas, els especialistes van elaborar un retrat del possible assassí a través del que s'anomena un testimoni indirecte. "Un vianant va veure córrer un individu carrer avall i els investigadors li van agafar testimoni i la coincidència del retrat amb l'autor és molt bona, s'hi assemblava moltíssim", explica Miró.

Els Mossos van mantenir el dibuix tradicional fins el setembre del 2019. L'últim retrat a mà alçada va ser el d'un agressor sexual a la via pública a Granollers i la policia catalana es va convertir en el darrer cos policial de tot l'Estat en treballar amb aquest sistema. Actualment ja ho fan amb un programa informàtic. "Cal saber fer servir les eines però ja no cal ser bon dibuixant perquè el programa ja et va oferint els recursos que pots fer servir", conclou Miró.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Cadena SER

Compartir

Tu contenido empezará después de la publicidad

Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?