Ensenyar història. Promoure criteri

Alcoi

Engunay la tornada a les aules ha estat més complexa que mai. La pandèmia marca el nostre 'modus vivendi' i sembla que una nova normalitat, encara desconeguda, ha arribat per quedar-se. Mentrestant els debats continuen entorn al sistema educatiu, clau en el canvi de model que hem d'experimentar si volem viure en una societat 'sostenible'. Tal vegada siga el moment de replantejar-se l’ensenyament de la història als col·legis i instituts.

Els coneixements (o desconeixements) històrics es divulguen i formen part d’un ideari col·lectiu. No obstant, deuríem qüestionar-se quina història i com ha d'arribar a la gent. La visió nacionalista de la història és, baix el meu punt de vista, la més estesa. Tracten de construir relats heroicisistes, d’èpica, de grans imperis, parlen de gestes magnífiques, però poc o res de les seues causes o conseqüències. I sense vore clarament les conseqüències de qualsevol fet i el seu impacte en les societats, el coneixement es limita a un relat allunyat de l’anàlisi.

No és fàcil, però cal ensenyar des d’un principi a analitzar, modificant també els temaris i el plantejament que es marquen, a menut estancs. Si no es fa major incapeu en crisis, conflictes socials, dades socioeconòmiques comparatives, en la forma de viure... la història es queda en aquella assignatura, més o menys complicada, que poques vegades més s’aplica en la vida. I serveix. I no poc.

En definitiva, junt a la resta de ciència socials i humanitats, la història ens pot servir per oferir-nos la millor ferramenta: el criteri. Canviar el focus del que suposa la història com a matèria pot ser un pas endavant clar a l'hora de fer més conscient a la societat de les causes i conseqüències que ens expliquen allò que ens rodeja, un bon antídot contra els populismes o la demagògia i una bona ferramenta per a prendre decisions.