Europa, Europa

Alcoi

Fa un temps que reflexione sobre la situació i el paper d’Europa en la pandemia, per això, he titulat aquesta columna “Europa, Europa”, fent al·lusió a la pel·lícula d’Agnieszka Holland, una història de contradiccions i supervivència que ben bé pot representar la del vell continent.

El motiu de la meua inquietud és que des dels inicis del confinament, pense que la gran perdedora de tot el que estem vivint aquest nefast 2020 és Europa, decadent, dividida, buida ja del seu contingut cultural i casi de la seua pròpia història, entre dos potències que dominen el món, Xina i EEUU i una tercera Rússia que tot i amb arrels europees és una entitat ben diferent. Recordem que el 2020 va començar amb l’efectivitat del Brexit, el 30 de gener, una mena de profecia de la destrucció del somni d’Europa.

Potser, Europa només és un somni, no debades el nom prové del mite del rapte d’Europa, la bella filla del rei Agenor, segrestada per Zeus metamorfosejat en bou com ens recorda la constel·lació de Taure. Un somni que es va intentar materialitzar després de la segona guerra mundial amb la Comunitat Económica Europea, després Unió, que alhora que s’ha constituït com un projecte grandiós també ha deixar aflorar les seues més absolutes misèries.

El vell continent no és simplement una demarcació geográfica, és una entitat històrica creada a l’Edat Mitjana a partir de petites unitats amb una sèrie d’elements comuns, bàsicament el cristianisme en totes les seues formes ortodoxes o herètiques i la llengua de comunicació supranacional en aquel moment, el llatí. A més sobre totes aquestes petites unitats territorials peculiars perviu la idea d’Imperi, reminiscència de l’Imperi Romà, ara anomenat el Sacre Imperi Romà Germànic.

La qüestió que he comentat a l’inici és que sempre que hi ha notícies sobre la repercussió d’aquesta pandemia que estem vivint com una de les plagues d’Egipte, observe que Europa rep la pitjor part, en primer lloc perquè els països que integren la Unió no s’han posat d’acord en el tractament i prevenció de la crisi. Fora ja de la Unió, el Regne Unit no fa més que complicar la cosa i buscar la complicitat dels EE.UU, sino, ja ho veureu amb la vacuna d’Oxford.

En segon lloc Europa ha quedat pràcticament en ruïna aquest estiu per la manca de visitants, la principal font d’ingressos, no només del turisme de platja que ens visita a nosaltres sinó del turisme cultural, mireu els carrers de Roma, Venècia, Florència, París sempre tan plens de gent. Possiblement el recurs econòmic de viure del passat esplendorós no siga la millor opció, ara bé, en cap altre lloc del món es preservaria la cultura, un concepte no tangible però sense el qual no ens hauríem desenvolupat com a civilització.

Europa és una terra de difícil equilibri que havia trobat una certa estabilitat en els útlims anys amb l’esforç de crear una Unió política però que està fracassant, només queda el record, un somni, res més.