Sábado, 31 de Octubre de 2020

Otras localidades

Mor el director i actor Hermann Bonnín als 84 anys

El director teatral, actor i professor d'art dramàtic Hermann Bonnín ha mort aquest divendres als 84 anys d'edat, segons ha donat a conèixer la seva filla Nausicaa a través de les xarxes socials.

Nausicaa Bonnín ha indicat en el seu compte de Twitter que avui el seu progenitor "ha fet un mutis tan elegant i discret com ha estat la seva vida ... sense fer soroll ..."Escolteu aquest silenci", deia el seu estimat Joan Brossa ... ".

Nascut a Barcelona el 13 de novembre del 1935, Bonnín, que es va graduar a l'Institut del Teatre de Barcelona, serà recordat per la seva feina des de fa anys d'"unir cultura popular i avantguarda", tant des dels llocs que va ocupar al front del Centre dramàtic de la Generalitat o de l'Espai Brossa, com en la seva tasca com a director, amb una trentena d'obres a l'esquena.

Va ser director de la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, amb seu al Teatre Reial de Madrid, entre el 1968 i el 1970, i va contribuir a revitalitzar l'Institut de Teatre de Barcelona quan el va dirigir entre el 1971 i el 1980.

Quan l'Institut del Teatre va complir els cent anys, el 2013, va inaugurar el curs amb un homenatge a Bonnín.

Entre el 1982 i el 1988 va estar al front del Centre Dramàtic de la Generalitat i el 1998 va ser cofundador, al costat de l'il·lusionista Hausson, de l'Espai Escènic Joan Brossa, que el 2010 es va convertir en La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació de l'Ajuntament de Barcelona.

Va formar part del Consell Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura (1985-1997) i el 2013 va ser guardonat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) amb el Premi Nacional de Cultura per la seva "trajectòria innovadora en el món del teatre català".

L'any passat va ser nomenat membre d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Català, juntament amb Carme Elias, Assumpta Serna, Jordi Cadena, Elena Jaumandreu i Pere Sallent, i en un acte, en què no va poder assistir, va enviar un escrit en el qual asseverava que aquest reconeixement li arribava "com un aire fresc" en un moment "en què es parla més de record i menys de projecte".

D'altra banda, va ser president de l'Associació d'actors i Directors Professionals de Catalunya entre el 1997 i el 2005.

Com a director teatral, destaca la seva versió de "La Gavina", de Txèkhov, amb traducció de Joan Oliver, del 1979, un any en el qual també va treballar en "L'ombra d'un copalta damunt de l'asfalt", en homenatge a l'avantguarda escènica, amb textos de J.V Foix.

Va dirigir obres d'August Strindberg, de Joan Brossa o el 1986, "Savannah Bay", de Marguerite Duras, mentre que un any més tard s'encarregaria d'"És així si us sembla", d'Eduardo De Filippo, i el 1999 va dur a terme "Para Federico un son", amb textos de Federico García Lorca, amb el qual va obtenir el premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció.

L'any 2000 va ser reconegut amb el premi Butaca a la millor direcció escènica per "La mà de mico", de Salvador Vilaregut.

També va dirigir, entre d'altres, "El Fabricant de monstres", de Max Maurey; "Nausica", de Joan Maragall; "Don Juan, príncipe de las tenieblas", de Palau i Fabre, al Teatro Español de Madrid, o "Retorno a Andratx", de Baltasar Porcel.

L'any 2011 va tornar a dirigir una obra de Joan Maragall, "El comte Arnau", i el 2013 "La meva Ismenia", d'Eugène Labiche.

L'any 2015, al Festival d'Almagro va presentar la seva revisió de l'acte sacramental de Calderón de la Barca, "La cena del Rey Baltasar", amb elements circenses, i on s'explora "a fons la dimensió de l'home i les seves contradiccions entre el bé i el mal".

Com a actor va trepitjar els escenaris amb obres com "El banquet", "Qui te por de Virgínia Woolf?", o "Electra", i en cinema va debutar l'any 1987 amb "La senyora", de Jordi Cadena, amb qui va repetir un any més tard en "És quan dormo que hi veig clar".

Va estar, així mateix, a "El largo invierno", de Jaime Camino, a "La ciudad de los prodigios", de Mario Camus, i a "Volverás", d'Antoni Chavarrías, entre d'altres projectes.

En televisió va participar en "La febre d'or", del 1993, de Gonzalo Herralde, i va ser director, juntament amb Sergi Casamitjana d'"Andrea", que va protagonitzar.

Va ser coguionista de pel·lícules com "Els papers d'Aspern", dirigida per Jordi Cadena al 1991.

Va ser premi Nacional de Cinematografia i vídeo el 1994 pel curtmetratge "Refugiats i fugitius"; Premi Ciutat de Barcelona de Teatre al 2003 i era, des de l'any 2011, membre numerari de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Va estar casat amb l'actriu Sílvia Tortosa i, posteriorment, amb l'estudiosa teatral i traductora Sabine Dufrenoy.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Cadena SER

Compartir

Tu contenido empezará después de la publicidad

Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?