El carrer postergat

Alcoi

Una paraula que començava a tindre un ús secundari, adquireix en esta etapa un paper de relleu. Abans de març, sentir que s'havia ajornat, suspés o postergat qualsevol esdeveniment cridava l'atenció. Ara s'ha convertit en un fet habitual, comú, i freqüent per estar immersos en la pandèmia.

Algunes activitats s'han représ amb mesures restrictives, però el que s'ha quedat més orfe és el carrer. Entés com el lloc per excel.lència de reunió social massificada, punt d'unió de multitud de persones per a exercir sobretot una activitat festiva.

Ja es troba a faltar la música que sona pel carrer Sant Nicolau o que ix des del Parterre en les filaetes, els vestits de l'etapa modernista que es poden vore un dissabte pel centre , el pas dels cavalls en les festes d'Alcoi i en altres pobles de les nostres comarques. Eixe bullir de festa s'estranya, ha quedat un buit, un espai que sembla difícil d'omplir. Perquè és una de les característiques pròpies de viure a prop del Mediterrani, el contacte més directe amb el carrer, un costum molt arrelat que de sobte s'ha interromput, s'ha quedat parat i ha trencat una seguida que semblava impossible de detindre.

És qüestió d'esperar que no hi haja cap risc, perquè es tracta d'una situació global i que ha deixat molt tocats els esdeveniments massius. De cara a l'any que ve, el millor carnestoltes del món, el de Rio de Janeiro, ja ha anunciat que no se celebrarà en febrer. No s'ha cancel·lat, s'ha ajornat, i van a buscar alternatives. Més a prop, Cadis ha suspés el concurs de les agrupacions del carnestoltes. Es guarda la possibilitat de canviar d'idea si hi haguera una millora dràstica de la situació sanitària.

A prop de Cadis, a San Lucar de Barrameda, ja han decidit que no hi haurà Cavalcada de Reis.

El carrer s'ha quedat postergat per a quan es puga tornar a respirar a festa sense cap trava vírica.