Àlex Granell : "Després del partit de l'Elche vaig sentir que havia d'emprendre un camí nou"

Girona

Pocs jugadors poden acomiadar-se fent un parlament de més de 15 minuts amb la càrrega de profunditat com el que ha fet avui el capità del Girona, Àlex Granell, en el seu comiat.

Sobre la gespa, amb la sola ajuda d'un petit paper, un tamboret on recolzar-se i amb les sis samarretes que ha vestit, als peus, el segon jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Girona no s'ha oblidat de ningú: pares, dona, sogres, representant, propietaris, amics, treballadors del club, entrenadors, jugadors, periodistes... per tots ha tingut un record.

Ampliar

Cerrar

La part més emotiva ha estat quan s'adreçava als ja excompanys i, especialment, quan es referia a Juanpe i a Cristhian Stuani. De l'uruguaià ha dit que és "noble" i que l'admira "més del que ell es pensa" per com "una persona amb tanta trajectòria" pot estar en un club petit com el Girona "amb tanta humilitat" i "sempre donant exemple" i l'ha animat a quedar-se molts anys més.

També ha recalcat més d'un cop que marxa el Girona perquè vol, que ningú el força i ha trencat una llança en favor del director esportiu, Quique Cárcel, qüestionat per una part de l'afició. Ha dit que no han tingut mai cap conflicte i que no s'ha de perdre de vista que "en Quique i la seva gent són responsables de què el Girona sigui el club que és".

Igualment, ha recordat a tots els entrenadors, des del que li va donar una oportunitat, Pablo Machín -amb els gironins Jordi Guerrero i Jordi Balcells- passant per Eusebio, de qui es queda amb "la seva honestedat", Unzué, "un exemple de vida", fins a Francisco, present a l'acte com la resta de jugadors i entrenadors. Creu que deixa l'equip a les mans del millor cos tècnic que pot tenir el Girona i li ha agraït públicament el tracte rebut en uns moments que, per Granell, han estat difícils.

Amb tot, el capità ha dit que, de la mateixa manera que quan van baixar va tenir clar des del primer moment que seguiria, va entendre que havia de marxar després de que l'Elche els privés de l'ascens: "vaig reviure unes emocions i sentiments que anaven més enllà del professional, afectaven fins i tot a la salut, i vaig sentir que havia d'emprendre un camí nou".

El descens i el no ascens són els moments més amargs de les últimes sis temporades juntament amb el moment en què es va sentir "senyalat" i "el debut a Segona A contra el Racing de Santander un diumenge a la tarda" és el millor i no el canviaria "encara que el debut hagués estat a Segona B".

Marxa a Bolívia il·lusionat per un projecte que lidera l'actual segon màxim accionista del Girona, Marcelo Claure, que el treurà de la seva "zona de confort" i que li permetrà visitar "camps d'Uruguay, Argentina o Brasil" que li venen de gust trepitjar abans de penjar les botes però deixant clar que, en la distància, serà un aficionat del Girona més. Un club -ha remarcat- que "necessita gironis i identitat gironina" i ha encoratjat els entrenadors de la base a seguir "fent créixer joves amb els valors que els gironins que juguem al Girona intentem representar sense equivocar-nos mai".

Al final de l'acte, el president del Girona, Delfí Geli, li ha fet entrega d'una samarreta amb el dorsal 233, el nombre de partits que ha disputat amb el primer equip del Girona, i el braçalet de capità que ha lluït en la majoria d'ells.