Una terra viva

Alcoi

L’artista alcoiana Rosana Antolí firma l’escultura que recordarà per a sempre a les víctimes de la pandèmia a la Comunitat. Una obra que ha sigut instal·lada a l’Umbracle de València i que porta el nom d’ ‘El record de la terra’.

La terra. Eixa que rodeja la base de la creació de Rosana: terra vinguda de tots els indrets de la regió; terra que ens uneix en temps tan estranys i durs com els que vivim; temps en el que tot pareix que està constret per la Covid i les seues conseqüències; temps d’incertesa per l’economia i la salut; de por, per no saber com continuarà comportant-se el virus; i d’esperança, perquè més prompte que tard una vacuna puga frenar la seua expansió i perquè el treball dels nostres investigadors i sanitaris puga posar fi a la factura letal que ens està deixant la malaltia més feroç que hem viscut en dècades a nivell global.

L’obra de Rosana Antolí, formada a partir d’anells que creixen imponents cap al cel i deixen córrer l’aire al seu voltant, està coronada amb un cor. Un cor como símbol de l’estima pels que ja no estan i per a mantindré viu el record d’ells, i que el seu adéu ha de servir-nos: primer per no oblidar la dura i terrible desfeta de la pandèmia; i segon, per no oblidar que ell, el virus, està viu, i que continua als carrers, a tots els racons de la nostra ciutat… i no podem donar peu al relaxament.

Un cor per unir; per recordar que sols junts podem anar endavant. No en la batalla contra el virus sols, sinó en la batalla per tornar a agafar força, per tornar a revitalitzar la nostra economia, la nostra vida social, la nostra vida cultural… la nostra terra.

Ara que molts dels nostres polítics ens ofereixen el lamentable espectacle de la desunió, dels interessos particulars, de l’escenografia programada, de les paraules malsonants, de les estratègies que van més enllà de les nostres necessitats... ens toca de nou als de a peu donar exemple i junts, com el cor que corona l’escultura de Rosana Antolí, mirar amb esperança el demà i fer camí, pas a pas. Caminar amb la certesa que tornarem a ser aquella terra viva, plena d’ inquietuds i de futur.