Set mesos, set bombardejos

Alcoi

Ara fa set mesos que va començar esta guerra que estem vivint, i este número em recorda a mon pare. Ell em contava la fam, la por, la misèria i, sobretot, la incertesa que hi havia durant la guerra civil espanyola. També em parlava de quan sonava la sirena de l’Ajuntament, anunciant que els bombarders italians, provinents de Palma de Mallorca, s’acostaven, cosa que feren en set ocasions, apuntant a la diana de les fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques.

Jo vaig nàixer l’any 60, i he tingut la sort de no haver patit en la pell cap conflicte bèl·lic. Em considere de la generació Ni-ni, però la del segle passat, “ni guerra, ni fam”.

Pareix ser que per molt que avancem en el camp de la ciència, la tecnologia o la medicina, al llarg de la nostra vida estem sentenciats a patir, com a mínim, un episodi convulsiu destructiu. Per què?, em pregunte de seguida. I no em ve al cap cap altra resposta més que: “Perquè probablement necessitem reiniciar-nos de tant en tant, com els ordinadors, perquè tornem a funcionar bé, perquè així es desbrave la nostra prepotència humana, perquè siguem més humils, perquè no se’ns obliden els nostres orígens i siguem més respectuosos amb el planeta..., perquè siguem, en definitiva, humans més sensats.

Hui per hui, davant de tant de pessimisme, tant de malestar i, sobretot, de tanta incertesa, veig que només tenim dos camins a prendre. Podem recórrer al santoral, com sempre hem fet els alcoians quan hem estat amb l’aigua fins al coll. Per això tenim cinc patrons: Sant Maure (que ens va salvar de terratrèmols), Sant Gregori (que ens alliberà de les plagues de llagosta), Sant Roc (que ens lliurà de la pesta), Sant Jordi (que ens salvà de la invasió mora) i la Verge dels Lliris (que reconduí la nostra fe religiosa).

O fem açò, o podem també adoptar una actitud positiva, on l’optimisme, l’alegria i l’esperança s’imposen al negativisme, la tristesa i la incertesa que estem vivint, encara que el carro vaja pel pedregar.

Sí, ja sé que és molt fàcil de dir, però potser esta última elecció ens ajude a prendre més consciència de la sort que tenim cada matí quan ens alcem i veiem l’eixida del sol, quan contemplem el nostre paradisíac entorn envoltat de muntanyes i boscos, quan ens relacionem amb la gent que estimem o quan pensem simplement amb el que tenim en les nostres vides.

En tot cas, d’esta lliçó que ens està donant el moment present haurem d’extraure algun aprenentatge, que espere es traduixca en algun canvi, que estic segur repercutirà en el nostre benestar i, en un futur immediat, en el del nostre malaurat planeta i en tots els sers vius que l’habiten.