Un any de la sentència del Procés: 37 policies i 200 manifestants investigats

Barcelona

Avui fa un any que el Suprem feia pública la dura sentència contra els líder independentistes i al carrer esclataven les protestes. Dues setmanes que es van saldar amb més de 213 detinguts, una trentena d'empresonats i més de 639 ferits, entre policies i manifestants. Un any després, quasi totes les causes segueixen en instrucció. Hi ha 37 policies investigats però els casos més greus, entre ells els de quatre persones que van perdre un ull, segueixen impunes.

Més de 600 ferits

El dia amb més ferits va ser el 18 d'octubre, en la coneguda com a batalla d'Urquinaona. Aquella nit hi va haver 182 ferits a tot Catalunya; 152 a Barcelona. Els ferits més greus aquells dies: quatre manifestants que van perdre un ull per pilotes de goma, tot i que hi ha dubtes si el primer cas va ser per un projectil de foam dels mossos, que disparaven barrejats amb policia nacional, a l'interior del pàrquing de l'aeroport. El cas està en instrucció al jutjat del Prat de Llobregat.

Una cinquena víctima va perdre un testicle per una altra pilota de goma, mentre que a Jardinets de Gràcia, una dona va patir un traumatisme cranioencefàlic, a causa d'un un projectil de foam dels Mossos, segons fonts del seu entorn. També un policia nacional va ingressar molt greu a la UCI, víctima d'un traumatisme cranioencefàlic per una pedra que li va anar al cap. La lesió no va escatimar en controvèrsia: hi havia dubtes si l'agent va ser ferit per una pedra o per una pilota de goma, tot i que les imatges i marques al cas indiquen que el policia va rebre un cop de pedra.

Tant la Policia Nacional com els Mossos coincideixen: diuen que van veure odi als ulls dels manifestants. És el que destaquen quan els preguntes sobre els seus records aquells dies. "Un odi salvatge és el que més escoltàvem als company: el sentiment d'odi cap a ells", relata Luis Mansilla, secretari general del Sindicat Unificat de la Policia a Catalunya. Hi coincideix Toni Castejón, portaveu de FEPOL: "L'anar a caçar un policia, anem a derribar-te. Aquesta sensació gent que porta 10 anys a la Brigada Mòbil (BRIMO) no l'havia tinguda mai fins aleshores". Precisament per això, Mansilla justifica els llançaments de pilotes de goma: "Se'ns haurien menjat perquè la situació a Via Laietana era dantesca".

L'auditoria dels Mossos i les imputacions judicials de policies

Contra la mala praxis en moltes actuacions de la policia catalana, es va anunciar la batejada com "l'auditoria més gran de la història dels Mossos". Una investigació interna que es va vendre com un exercici de transparència amb pocs i molt tímids resultats. Segons ha sabut SER Catalunya, avui hi ha tres policies sancionats internament i dos casos més en investigació per actuacions com les que es van fer virals:

La furgoneta dels mossos que va endur-se per davant diversos manifestants durant 300 metres a l'aeroport del Prat, o aquesta altra:

El vehicle dels mossos que cridava pels megàfons "som gent de pau" a Tarragona. Segons ha avançat El País, els Mossos han condecorat 400 agents per la feina d'aquests dies, entre ells, més d'un centenar d'antiavalots de la BRIMO. En el cas de la Policia Nacional, no s'ha obert cap investigació i també se'ls ha condecorat. Arrel de les denuncies de particulars per lesions d'aquells dies, 37 policies estan investigats als jutjats en 13 causes. Inicialment n'havia 19, però 6 s'han arxivat.

213 detinguts: causes aturades en Instrucció i dues absolucions 

Van ser almenys dues setmanes de nits d'aldarulls amb centenars de fogueres i contenidors en flames, que es van saldar amb 213 detinguts del 14 al 30 d'octubre per part de Mossos, Policia Nacional i policies locals. Després n'hi ha hagut algunes altres detencions arran de l'anàlisi d'imatges. 29 detinguts van ingressar a la presó preventivament i almenys dos van ser expulsats del país després de passar pel CIE.

Es van imposar mesures cautelars com ordres d'allunyament del centre de Barcelona o prohibició de manifestar-se, que segons l'Audiència de Barcelona, contravenien els drets fonamentals. A partir del febrer les mesures cautelars de tots els empresonats van decaure per ordre de l'Audiència. David Aranda és un dels advocats que les va recórrer. "La llei d'enjudiciament criminal no contempla prohibir exercir un dret fonamental com és el dret a la protesta, a la llibertat d'expressió i, per tant, la mesura adoptada era nul·la", explica Aranda

Ara mateix a Catalunya no queda ningú a la presó, però tres estrangers, van passar-hi mesos tancats. Un és el cas del Charles, un nord-americà que va passar cinc mesos a la presó. La fiscalia va demanar-li sis anys de presó perquè el van trobar dins d'un contenidor. La defensa assegura que l'home buscava material per elaborar obres d'art reciclades amb les que sobreviu. Després que l'Audiència admetés un recurs de la defensa, el cas ha tornat a la fase d'instrucció.

Només els altres dos joves, l'Ibrahim i en Charaf, de 18 anys i de Girona, han arribat a judici i han quedat absolts. Davant del tribunal, van assegurar que no tenien "res a veure amb les manifestacions" i que no sabien de què anaven. Un d'ells afegia: "Jo soc d'origen estranger i soc el blanc perfecte per la policia quan està enfadada". Després de vuit mesos a la presó van ser absolts per falta de proves i per contradiccions als atestats policials. La fiscalia els demanava nou anys de presó i la Generalitat, tres any i mig.

No és una excepció, la Generalitat està personada en una trentena de casos, segons fonts jurídiques. Causes que es basen en atestats policials molt vagues segons l'advocada Marta Bolinches. "Els atestats de la Policia Nacional descriuen uns escenaris quasi bèl·lics amb una descripció detallada dels seus operatius policials però després pels fets objecte de la investigació amb prou feines trobem tres línies genèriques amb detalls o descripcions del què van fer", relata a l'advocada.

La situació dels presos: protagonistes de la sentència

Aquestes eren les conseqüències al carrer d'una sentència amb nou protagonistes, condemnats per sedició. Després d'aconseguir sortir a treballar i gaudir d'unes setmanes en tercer grau, la majoria dels presos tornen a estar 24 hores a la presó. Només Dolors Bassa i Carme Forcadell segueixen sortint.

Quatre mesos després de la sentència els presos sortien per treballar en aplicació de l'article 100.2, del reglament penitenciari.

Malgrat l'oposició de fiscalia a permisos i sortides, al juliol, la secretaria de mesures penals els atorgava el tercer grau.

Però la semi llibertat va durar poc. La fiscalia i el jutjat de vigilància penitenciaria deixaven el tercer grau en suspens pocs dies després, mentre que el Tribunal Suprem suspenia el 100.2 de tots ells confinant-los de nou a la presó. Ara mateix, els presos de Lledoners només poder fer els 36 permisos ordinaris que tenen a l'any. Alguns, com el cas de Cuixart, els han distribuït en sortides de 12 hores per veure la família; tot i que després de cada permís han d'estar aïllats per evitar els contagis, segons explica Òmnium. Les dones, Carme Forcadell i Dolors Bassa, en canvi, segueixen en tercer grau a l'espera del que dicti el jutge. I per tant, surten cada dia: dormen a presó de dilluns a dijous, i passen el cap de setmana sencer a casa.