Mòbil-dependència

Alcoi

Ja ens passava abans de la pandèmia, que tots anàvem amb el mòbil a la mà com una extensió del nostre propi braç. Jo també, la primera, encara que de vegades intente no fer-ho. Tot ho fem amb el mòbil.

Connectar amb els amics, família, treballar, comprar, buscar informació, un cotxe nou, un abric o fins i tot, la compra setmanal de menjar. I ara, més que abans em preocupa l’abús, perquè no cal estar tot el dia comprovant les notificacions o veure si ens ha entrat un Whatsapp. I perquè de vegades afrontem situacions complexes a través d’una pantalla.

No es deu mantenir una discussió o una conversació seria per la missatgeria instantània. Ens estem perdent l’aprenentatge, veure la reacció de l’altre, les expressions de la cara, el color de la pell si s’enfada o té ràbia, la capacitat de poder empatitzar amb la reacció, entendre si amb el que diem o expressem, fem mal a l’altre...perquè tot està mediat per una pantalla gelada que ens allunya de la realitat a la vegada que ens connecta en temps de pandèmia.

Les tecnologies poden apropar-nos i ajudar-nos a seguir amb la formació, a seguir treballant o a fer un esdeveniment amb gent sense coincidir al mateix lloc físic. Però també ens pot aïllar de la realitat d’una forma cruel i absoluta, al jugar a un videojoc per evitar sentir, creure’s la idealització del que ix a les xarxes, apostar i creure que tenim el control per guanyar.

Com tot a la vida, les tecnologies no són dolentes, depèn de quin ús li donem. Vos convide a fer-vos conscients de quin ús feu vosaltres.