Coitus interruptus

Alcoi

Semblava jo un xiquet amb sabates noves. Tot el pont d’octubre pensant que, després de huit mesos anava a veure, per fi, jugar l’equip del meu cor. El Patí Alcodiam.

És el segon coitus interruptus en molt poques setmanes. Primer va ser la suspensió del Trofeu Ciutat d’Alcoi.

A l’Alcobendas no el van deixar eixir de Madrid.

Ara ha sigut el confinament del Vilanova perquè un dels seus jugadors ha donat positiu en Covid.

Ens hem d’acostumar.

De fet, en l’hoquei base, dos jornades han hagut de ser suspeses per casos sospitosos. No passa res. Ja ens hem posat d’acord per jugar.

Tot açò no va a llevar-me la il·lusió per veure hoquei patins. On estiga un partit d’hoquei patins que s’aparte el millor partit de futbol de la Champions.

I esta il·lusió es també perquè enguany l’Alcodiam ja ho ha dit alt i fort. No hi ha altre objectiu que l’ascens, un ascens que ens van privar de lluitar per una autèntica ‘cacicada’ de la Federació Espanyola de Patinatge.

Així que enguany sí.

Un equip molt semblant al de la temporada passada on hem de lamentar les baixes de Deri i Carlos i donar la benvinguda a un altre Carlos, Cantó, fet ací i a Aleix Pastor, a qui ja vaig conèixer quan jugava a l’aleví del Caldes.

Un últim apunt. Estic orgullós de la lliçó que ens estan donant a molts adults els xiquets de la base de l’Alcodiam. Com més xicotets són més compleixen els protocols Covid pactats amb Ajuntament d’Alcoi i Federació Valenciana per fer el nostre esport segur.

Són uns cracks. Així dona gust treballar.