Una setmana en vaga de fam davant la Generalitat perquè li han denegat la Renda Garantida

Barcelona

Una bicicleta, una funda nòrdica sense llençol, un sac de dormir, un gosset i quatre andròmines. És el que s'ha emportat el Daniel Cedrún a Plaça Sant Jaume per fer una vaga de fam indefinida fins que algú surti del Palau de la Generalitat i li doni una resposta o una solució. Als seus peus, dos cartells : "Dónde está el Ingreso Mínimo vital y la Renta Garantizada? Ayudas para personas sin recursos básicos". I al costat, un altre: "dónde está la Generalitat? Que ponga freno a la miseria que deambula por las calles de Barcelona".

Ampliar

Fa uns mesos, a l'abril, el Daniel era un home de 62 anys que vivia al carrer Mallorca, treballava de soldador i no tenia grans sobresalts. El coronavirus ho va engegar tot a rodar: el van fer fora de la feina, va deixar de pagar el pis perquè no tenia estalvis i els propietaris el van convidar a marxar. Ell no s'hi va resistir, no es va atrinxerar al seu habitatge, i va començar un periple pels carrers de la ciutat. Ahir va ser el seu aniversari, i va fer anys acampat a la Plaça Sant Jaume, en una vaga de fam indefinida que segons diu, acabarà "fins que em donin una solució o fins que em portin a l'hospital amb una ordre judicial, perquè sinó d'aquí no em treuen". Assegura que ell no vol viure d'una paga estatal sinó que vol trobar feina, però que amb la seva edat no surten gaire oportunitats. "Sé treballar de soldador, he fet cartells lluminosos, també puc fer coses de jardineria... Sóc molt polivalent", assenteix.

Per la seva banda, les administracions diuen que no poden fer res pel seu cas. Des de la conselleria d'Afers Socials lamenten que no poden donar informació d'expedients de la Renda Garantida per la llei de protecció de dades, però asseguren que si ha estat denegada ha de ser perquè incompleix algun punt de la normativa. El Daniel no fa dos anys naturals que està empadronat a Catalunya, i aquest podria ser un dels motius pels quals se li ha denegat, ja que és un requisit imprescindible. Pel que fa l'Ingrés Mínim Vital, la Delegació del Govern a Catalunya admet que el seu expedient fa mesos que està en tràmit i que sortirà una resolució.

"M'ha passat de tot. Se n'han pixat a sobre, m'han pegat, m'han robat... No és agradable viure al carrer. I per viure al carrer no ets mala persona, no som tots borratxos, ni lladres ni ionquis". Assegura que des que va posar els seus estris enmig de Sant Jaume la Guàrdia Urbana l'ha intimidat perquè marxi, però que està segur de la seva acció i que s'hi quedarà. Diu que tampoc té més opció: "davant la situació en la que estic, què faig? Robo, o em suïcido. I com que no vull fer cap de les dues coses, aquí estic", remata