Ciutats amb centres urbans vius

Alcoi

Les ciutats europees com Brussel·les, Anvers, Amsterdam, Roma, Florència i algunes no precisament europees com Jerusalem, tenen un centre urbà ben viu, peatonal, amb comerços, establiments d’hostaleria de tot tipus, terrasses i un ambient fantàstic, on es respira joventut, un ambient popular i populós. Parle de la situació abans de la pandèmia, però amb l’esperança que tornarem a viure-les i visitar-les com ho feiem abans.

Alguns em diran que no es pot comparar Alcoi amb aquestes grans ciutats, o que a Espanya no és tan fàcil trobar això, per exemple el fracassat projecte del Madrid Central per la ferma i tossuda oposició a totes les idees de l’anterior alcaldessa per bones que foren.

Doncs jo crec que sí es pot comparar Alcoi a les ciutats a què m’he referit perquè els centres històrics tampoc no són tan grans i és una bona forma de preservar-los. Es tracta de fer les ciutats més humanes, espais de millor convivència, allò que en l’antiguitat diríem l’espai de l’àgora, on es conviu, es reflexiona i on l’activitat cívica es desenvolupa, tenint en compte que l’adjectiu cívic vol dir també civilitzat i té una càrrega positiva.

La forma de vida ciutadana més o menys com l’entenem ara, és una creació del segle XIV, quan desapareixen els senyorius feudals o bé el rei va creant viles directament sota la seua protecció i amb unes condicions de vida molt més acceptables i benèvoles que les que requeria el feudalisme. Les ciutats es regeixen per uns furs o lleis que representen un dret modern i ample perquè té més abast en la regulació entre institucions i entre individus. La bona convivència entre els ciutadans va ser motiu de preocupació d’escriptors d’obra didactico-doctrinal, on, a base d’exemples moralitzants com les societat formades per abelles o formigues s’intentava donar una idea del bon regiment i de la necessitat també de les jerarquies socials.

La ciutat va ser el centre on es va desplaçar l’activitat cultural fora de les antigues corts, no debades són els espais on van sorgir les Universitats. Moltes obres del segle XV reflecteixen l’ambient ciutadà, per exemple, una que m’agrada molt citar, l’Espill de Jaume Roig, però també hi ha d’altres, perquè a la ciutat se solen celebrar certàmens literaris i s’instal·la la impremta, invent importantíssim per a la societat del moment ja que va contribuir a fomentar l’hàbit de lectura, i, per tant, a l’alfabetització.

També hi ha ciutats ideals, la de Déu ideada per Sant Agustí, o una més mundana i divertida, la de les Dames, de Christine de Pizan, escriptora francesa del segle XV, on només tenen cabuda un grup de dones modèliques.

Potenciem, doncs, el centre de la ciutat, convertim-lo en un espai de convivència, passeig, intercanvi d’idees, un espai on l’individu té el protagonisme, no els vehicles. Culturalment guanyarem molt i econòmicament, segur que també.