Herois i canalles

Alcoi

Ací seguim. Des de ja fa huit mesos. A un món que no seriem capaços de reconèixer si no ho estiguérem patint a les nostres carns.

Uns, nosaltres, la gent, com ens anomenava John Ford a "Las uvas de la ira", a penes sobrevivint a la que està caient. Altres, eixa elit que no vol saber-se'n res del que ocorre fora de les seues bombolles de ficció, enriquint-se més que mai, a costa del benestar del primer grup. Uns tercers, la classe política -excepte les honroses excepcions que a tot els llocs hi ha-, utilitzant la pandèmia com a arma llancívola per a ajustar comptes que res tenen a veure amb les qüestions que ara importen. I ja de camí, fent-los el joc al segon grup que és a qui verdaderament serveixen.

Aquestes son les cartes i així estan repartides en aquest punt de la partida. I endavant com continua el joc?

Què volen que els diga? Molt bé no pinta. Més estretors per als primers, perquè s'ha demostrat que malgrat tot, podem seguir vivint i fer-ho amb relativa felicitat. Més beneficis per als segons que de forma insòlita, no aturaran fins capolar del tot el sistema que els ha convertit en el que son. I més despropòsits dels tercers, que seguiran aplicant mesura darrere mesura sense aplegar a consensuar un criteri únic i fent el Don Tancredo davant els moviments de la famosa elit.

Se'ns presenta un futur tèrbol. Fins i tot quan aquesta pandèmia acabe.

Vist el vist, qui necessita oficines bancàries com les d'abans si ens estem apanyant amb els caixers, internet i uns serveis mínims amb cita prèvia? I el mateix passarà amb qualsevol assumpte vinculat a temes burocràtics. Menys despeses, més benefici. L'operació és diàfana. El grup dos segueix fent caixa, el grup tres seguirà embardissat als seus deliris de grandesa i, nosaltres, la gent, com ens anomenava John Ford a "Las uvas de la ira", cada volta una mica més fotuts i a un pas de la revolució. Això sí, una revolució que no es farà als carrers, sinó còmodament des dels sofàs dels menjadors i mitjançant xarxes socials i missatges de cent quaranta caràcters.

Així de senzill.