Viernes, 04 de Diciembre de 2020

Otras localidades

SER Catalunya Camp de Tarragona

Ressonem: Amb veu de dona 2020

La segona edició d'Amb Veu de Dona, organitzat Ràdio Reus i SER Tarragona, deixa un missatge d'optimisme: Som a les portes d' un canvi generacional respecte a la igualtat entre homes i dones, independentment de la seva condició sexual. Com a mínim, així ho creuen diverses de les intervinents en aquest altaveus a les dones del Camp de Tarragona per visualitzar, entendre i empènyer perquè canviï la discriminación que pateixen les dones, pel simple fet de ser-ho. "Encara avui en dia és revolucionari donar veu a les dones", va subratllar la primera tinenta d'alcalde de Tarragona, Carla Aguilar, resumint així l'esperit d'Amb Veu de Dona.

 

La segona edició d'Amb Veu de Dona, organitzat Ràdio Reus i SER Tarragona, deixa un missatge d'optimisme: Som a les portes d’ un canvi generacional respecte a la igualtat entre homes i dones, independentment de la seva condició sexual. Amb tot un missatge:  “Encara avui en dia és revolucionari donar veu a les dones”, va subratllar la primera tinenta d’alcalde de Tarragona, Carla Aguilar, resumint així l’esperit d’Amb Veu de Dona.

RESSONEM EN LA CULTURA “He notat molts canvis en els darrers anys: es comença a veure que aconseguim espais que feia anys que demanàvem i necessitàvem.”

Aida Folch i Abril Garcia són dues de les actrius tarragonines amb més projecció al panorama audiovisual. “Hi ha hagut molts canvis. Ara mateix rodo una sèrie on majoritàriament tot som dones”, diu Garcia. La seva experiència personal revela aquest canvi al sector, tot i que també s’han hagut d’enfrontar amb directors per diferències de criteri relacionades precisament amb el gènere. “Gairebé sempre he trobat bona resposta”, assenyala Folch. Des de la seva perspectiva apunten cap a una via per caminar cap a la igualtat: petites accions, dia a dia. “Cal conscienciar des de Baix. Poques dones et poden dir el nom d’alguna directora de cinema”, subratlla Riera.

 

RESSONEM ALS HOSPITALS:  “Et veuen dona i jove i et pregunten: ja tens temps per estudiar? No et veuen tant capaç com un home”.

Malgrat que al món hi ha més metgesses que metges, són ben poques les que arriben a tenir càrrecs de direcció. Paola Pacuali, cap de derematologia del Pius Hospital de Valls i Paola Bauzá, cap de pediatria de Santa Tecla analitzen les raons d’aquest sostre de vidre: d’una banda, la presència de la dona en la direcció d’equips desperta recels en els homes però, de l’altra, són les pròpies dones les que també es pressionen per tal de mantenir els rols familiars tradicionals, una circumstància que és transversal en molts altres àmbits i que sovint frena carreres professionals d’èxit. “Estem avançant i sóc optimista. Cada dia dono gràcies d’haver nascut en aquest hemisferi”, conclou Bauzá.

RESSONEM A LES AULES: “Quan arriba un professor nou, se sorprèn que el centre estigui dirigit totalment per dones”.

 L’Educació: Un àmbit on les professionals juguen en les mateixes condicions. El més iguallitari, o el menys discriminatori dels que analitza Amb Veu de Dona. “És una feina privilegiada perquè l’accés és molt paritari, també a la direcció”, diu Montse Plans, directora de l’IES Salvador Vilaseca de Reus. Una altra cosa és l’organigrama polític de la Conselleria d’Educació, governada majoritàriament per homes. Plans i la seva homòloga de l’IES Camp Clar, Núria Barberà, conversen sobre la manera de fer a les aules en plena pandemia i les prioritats actuals. “Hi ha molta incertesa i angoixa, s’ha de gestionar molt estrés i la incerteza. Als equips directius ens toca posar tranquil.litat”, diu.

RESSONEM ALS ESTADIS: “Al futbol persisteix l’estigma de les dones àrbitres o entrenadores, de forma molt agressiva. Però ho fan els pares”.

 La pràctica de l’esport entra en conflicte amb la maternitat, per la mateixa pressió social que descriuen les doctores. És una qüestió transversal sobre la que conversen Bito Fuster, directora de Responsabilitat Social Corporativa del Nàstic de Tarragona i l’esportista tarragonina Elena Riera. L’estigmatització d’esports tradicionalment associats als homes, com el futbol, és el principal llast que arrossega l’esport. Riera té una proposta: arribar a un equilibri familiar, una complicitat amb la parella. “El meu marit ja em va conèixer esportista i també va decidir tenir una familia”, diu. Bito Fuster, per la seva banda, subratlla que allà on ha trobat discriminació de gènere no ha estat al món de l’esport pròpiament, sinó en un món profesional que está dirigit per homes.

 

RESSONEM SENSE FILTRES: “Els més joves ens donen mil voltes de campana pel que fa al gènere i la igualtat. Vindran canvis”

Berta Mascaró és la presidenta del col.lectiu H2O, i ho té claríssim. És només qüestió de temps que es produeixi un salt important pel que fa a la normalització de situacions d’estigmatització que avui encara succeeixen i que, de la mateixa manera que el rol familiar tradicionalment atribuït a les dones també espatlla trajectòries personals i té conseqüències econòmiques. “El col.lectiu de lesbianes continua sent invisible respecte el col.lectiu gay”, diu. Clàudia Vinyals, responsable del Servei d’Atenció i Informació a les diversitats sexuals i de gènere de l’Ajuntament de Tarragona. Totes dues reflexionen sobre la complexitat afegida del col.lectiu LGTBI, i sobre la pèrdua per l’activisme social de dones en una franja d’edat concreta, entre els 30 i els 50.


Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Cadena SER

Compartir

Tu contenido empezará después de la publicidad

Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?