Cultura segura

Alcoi

Ma mare té 76 anys i per si encara hi ha algú que no ho sap, és l'actriu Neus Agulló. Els últims caps de setmana s'ha recorregut la província d'Alacant acompanyada de mon pare, de 79 anys i que afortunadament conduïx de meravella per fer una cosa que pràcticament sembla una bogeria en aquests temps: teatre, un divendres a Pedreguer i el diumenge següent a Xàbia per representar amb Tomàs Mestre "Els dies de la nit", amb totes les precaucions i totes les mesures de seguretat.

Fa un poc de llàstima quan em comenten que pels motius d'aforament serien com a molt trenta persones en cada funció però emociona molt saber que en ambdues ocasions totes acabaren en peus i aplaudint. El teatre, el cinema, la música...la cultura en general està sent una de les grans maltractades en aquesta crisi i el pitjor de tot és que acabem empassant-nos la tesi promulgada per alguns que diuen que la cultura "no és necessària ni és essencial en aquests moments".

De veres ho pensem? Imagineu-vos tornar a passar un confinament sense sèries ni pel·lícules que mirar, sense llibres que llegir o música que escoltar. Això sense deixar de banda que la cultura és també un sector econòmic que mou molts diners i molts llocs de treball, igual que ho fa l'hostaleria o qualsevol altre sector. La cultura és segura i em fa la impressió que en una societat tan adormida intel·lectualment com la nostra cada vegada és més necessària, tan necessària com una vacuna.