Sisme
Carles Figuerola, periodista

La Columna (06/11/2020) Carles Figuerola, periodista
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
El coronavirus, la paraula més nomenada al llarg de l'any, ha cedit el tron durant uns dies a una altra vinculada a esdeveniments pocs desitjats: terratrèmol.
És una denominació d'origen llatina encara que també es pot utilitzar la grega, usada més per la ciència: sisme. Un vocable que autors com Plató li donava l'ús de commoció, xoc o agitació.
El moviment sísmic del 3 de novembre va provocar eixa agitació a què es referien els autors grecs, molts que es van despertar no van tornar a adormir-se després de veure com es menejava el llit i vibraven els mobles i les làmpades.
Ha resultat un terratrèmol menut, però que va crear nervis i tensió. El motiu de l'esglai ha sigut perquè s'ha produït en una capa més superficial a 2,4 km de profunditat, si es compara amb altres que estan a 18 o 20.
Però res a veure amb els que van viure els nostres avantpassats i contaven als seus fills i néts alguns episodis sísmics o llegendes urbanes. Com s'obrien els carrers d'Alcoi i la història d'una dona que va caure en un clevill quan portava el taulell al forn.
D'ací a poc, el 2 de desembre es compliran quatre-cents anys del gran terratrèmol d'Alcoi.
L'arxiu municipal de la ciutat guarda una còpia de la crònica de la catàstrofe que va donar origen al patronatge de Sant Maure. Les destrosses van ser tremendes, el monestir de Sant Agustí va perdre tres de les seues quatre torres, es van enfonsar cases i part de la muralla. 22 persones van morir. Va ser un sisme que va deixar marcada la ciutat, que va viure un període de rèpliques fins al 21 de gener. 24 anys després hi va haver un altre terratrèmol a Muro amb 22 morts.
Han passat 400 anys i els científics encara no poden predir els terratrèmols. Com a molt pronosticar una data aproximada. La complexitat de la terra impedeix de moment poder confirmar el dia i l'hora d'un nou moviment. Estem en mans de la mare terra.




